Escapada

Escapada per desemboirar la ment, sovint massa encaboriada. Ganes de redescobrir París, passejar, mirar el Sena, somriure amb qualsevol fotesa. Observar la imponent Torre Eiffel, perdre’m per la màgia de Montmartre, retornar un segle enrere enmig de la bohèmia poètica i els pintors de somnis que poblaven els carrers... Transformar-me en un ocell que giravolta sobre Nôtre-Dame, esperant veure el monstre sortir a repicar les campanes... Simplement, m’escapo a la ciutat de la llum i de l’amor...

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

"Hivern", un poema de Miquel Martí i Pol

Una rondalla popular valenciana: el jove que volia córrer món i fer fortuna

“Jo soc aquell que va matar Franco”, de Joan-Lluís Lluís