Perquè l'olor de l'aufàbrega impregni de llibertat tots els Països Catalans! Joan Maragall, 1897, L'aufàbrega Aquesta mata olorosa de la nit de Sant Joan llença flaira, silenciosa, entremig de la bravada de la nit incendiada per tants focs que s van alçant. Entremig dels nuvols roigs, el cel blau i les estrelles; entremig dels crits de goig, remoreig de fontanelles, i entre l baf esbojarrant, una flaira s va escampant fresca, suau i candorosa: les aufabregues la fan: són les mates oloroses de la nit de Sant Joan. Donzelles enamorades d'un nuvi esdevenidor, escabelleu les aufabregues perquè facin més olor. L'aufabrega escabellada és un encenser violent que al llençar la flaira enlaire augmenta l'encantament. Quina olor més fresca i forta, ara que ls focs ja sen van! Sant Joan, obriu la porta pe
Aquests dies he tornat a veure la pel·lícula Amélie. Durant la meva estada a París vaig passar per una de les places a on es va gravar el film, just sota el màgic Sagrat Cor, a Montmartre. Allí, i tornat a mirar la pel·lícula, he reviscut la màgia que desprèn aquella noia, alegre, angelical, divertida i diferent. Tant de bo pel món correguessin més Amélies per fer la vida màgica i agradable, si més no als que tenim més a prop cada dia. Despertar un dia amb una sorpresa a la porta, fer saltar un somriure a algú que passa un mal moment, fer allò que tenim ganes de fer però que per peresa o por a vegades deixem de fer...Tot és proposar-s’ho, no? ;-)
Comentaris