Ahir
AhirAhir la flor es marcia
Se li assecà la saba.
Trencades fulles,
Esqueixats pètals.
Ahir la vida se li apagà
Però abans de la partida
deixà el llegat infinit
Un fruit, el seu futur.
Has marxat,
Però com la flor de l’ahir,
Pervius en l’avui.
"Hivern", un poema de Miquel Martí i Pol
Hivern Estimo la quietud dels jardins i les mans inflades i vermelles dels manobres. Estimo la tendresa de la pluja i el pas insegur dels vells damunt la neu. Estimo els arbres amb dibuixos de gebre i la quietud dels capvespres vora l'estufa. Estimo les nits inacabables i la gent que s'apressa sortint del cinema. L'hivern no és trist: És una mica malenconiós, d'una malenconia blanca i molt íntima. L'hivern no és el fred i la neu: és un oblidar la preponderància del verd, un recomençar sempre esperançat. L'hivern no és els dies de boira: és una rara flexibilitat de la llum damunt les coses. L'hivern és el silenci, és el poble en silenci, és el silenci de les cases i el de les cambres i el de la gent que mira, rera els vidres, com la neu unifica els horitzons i ho torna tot colpidorament pròxim i assequible
Comentaris