Barreges d'amor

De la meva estada a París recordo una bonica postal: la de la interculturalitat. Gens vingudes d’arreu del món es barregen, viuen, conviuen, aprenen uns d’altres, s’estimen. Tot i que suposo que a vegades hi ha recels entre ells, vaig veure moltíssimes famílies fruit de la barreja de races, igual que colles de joves amb trets racials d’arreu del planeta fent xerinola conjuntamet. Sóc plenament conscient que, per desgràcia, no sempre és així i que a vegades la marginalitat s’imposa, igual que el racisme. Però m’agradaria continuar somniat que les imatges d’amor racial que tinc gravades a la retina no són un mer miratge, sinó un reflex del futur del planeta. Tan de bo així sigui!

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

"Hivern", un poema de Miquel Martí i Pol

Un poema de Joan Margall, "L'aufàbrega"

"Un sonet per a tu" de Miquel Martí i Pol