A tu, amic Julio


A vegades la vida et dóna un bon cop. Divendres, un amic es va fondre en la seva terra per sempre més, la seva Costa Rica. Un poeta genial, Julio Acuña, incomprensiblement assassinat. Impotència, ràbia, dolor. Per què som tan cruels entre nosaltres? Per què trenquem vides voluntàriament? Em costa expressar en paraules tot el que sento. Només una cosa: gràcies amic Julio per ser com eres i ser poesia.

Deixo un poema seu, del seu llibre Ontología Menor.


Niña vendiendo prestiños
Hace una semana
pasó un poema
por aquí.
Me quedé mirando
sin querer ni hacer nada

Hoy no puedo correr
tras ella. No pude comprarle
eso que llevaba
y llenarme de miel.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

"Hivern", un poema de Miquel Martí i Pol

Una rondalla popular valenciana: el jove que volia córrer món i fer fortuna

“Jo soc aquell que va matar Franco”, de Joan-Lluís Lluís