Air Berlin, per desgràcia

Em fot ràbia escriure aquestes línies, però necessito desfogar-me. M’emprenya haver de parlar d’Air Berlín. Per què? Senzillament em fot que es menyspreï novament la meva llengua i la meva cultura. El director d’aquesta companyia aèria, en una revista pels clients va riure’s vilment del meu idioma. Potser perquè l’amor que tinc per aquest país i per la meva cultura em fa ser massa visceral em fot que per una visió esbiaixada de la llengua i cultura catalanes, sovint promoguda pels estats veïns, es vulgui amagar el català. 10 milions de parlants no són prou quantitat de ciutadans com per fer-los invisibles? Prou, prou, prou d’agressions a la llengua i cultura! Molt bé, es pot no combregar amb la causa catalana, fins aquí d’acord, tothom té dret a la llibertat d’expressió i d’opinió, però d’aquí a menysprear el català sense coneixement de causa, i a més, falsament, n’hi ha un bon tros. Per la meva part, tot i que no hi he viatjat mai, aquesta companyia no em tindrà com a clienta! Endavant amb la llengua i la cultura. Saltem les barreres de la por i mirem cap a la llibertat!

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

"Hivern", un poema de Miquel Martí i Pol

"Un sonet per a tu" de Miquel Martí i Pol

Un poema de Joan Margall, "L'aufàbrega"