El meu germà pol

Aquest és el títol d’un preciós llibre de l’alcoiana Isabel Clara-Simó. M’he emocionat amb aquesta història d’un noi amb Síndrome de Down i la seva germana. Nens i adults, molts amb plena capacitat d’autonomia però sovint massa sobreprotegits. Famílies que desgraciadament els amaguen, que per sort, espero que siguin ben poques. Altres que els accepten sense cap problemes, són persones, encantadores i tendres, nens que moltes vegades la natura fa que quedin empresonats en cossos d’adults. Desgraciadament, però, la societat a vegades encara li costa acceptar aquestes persones. Però ells lluiten diàriament per viure la seva vida, tirar endavant, envoltats del seus. Una abraçada per a tots i totes elles. Junts espero que fem del futur un lloc ple de rialles!
(Aquest llibre també em va fer recordar el llibre de Josep Maria Espinàs, “El teu nom és Olga”, meravellós, i una cançó preciosa dels Whiskyn’s, “Un tebi alè” , http://personal.telefonica.terra.es/web/rockcatala/lletres/llwiskins/llwiskins.htm#)

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

"Hivern", un poema de Miquel Martí i Pol

Una rondalla popular valenciana: el jove que volia córrer món i fer fortuna

“Jo soc aquell que va matar Franco”, de Joan-Lluís Lluís