Perquè l'olor de l'aufàbrega impregni de llibertat tots els Països Catalans! Joan Maragall, 1897, L'aufàbrega Aquesta mata olorosa de la nit de Sant Joan llença flaira, silenciosa, entremig de la bravada de la nit incendiada per tants focs que s van alçant. Entremig dels nuvols roigs, el cel blau i les estrelles; entremig dels crits de goig, remoreig de fontanelles, i entre l baf esbojarrant, una flaira s va escampant fresca, suau i candorosa: les aufabregues la fan: són les mates oloroses de la nit de Sant Joan. Donzelles enamorades d'un nuvi esdevenidor, escabelleu les aufabregues perquè facin més olor. L'aufabrega escabellada és un encenser violent que al llençar la flaira enlaire augmenta l'encantament. Quina olor més fresca i forta, ara que ls focs ja sen van! Sant Joan, obriu la porta pe...
Tres dies a París. Tres dies de contrastos. Sol radiant i cel ennegrit. Però per sobre de tot, el que més m'ha cridat l'atenció és el contrast entre l'opulència i la decadència. Grans edificis, gratacels immensos i futuristes són la pantalla perfecta per amagar infants malgirbats demanant qualsevol cosa per menjar. En un aparador: oferta especial: dos parella de sabates, 300 euros. I un tros més enllà un senyor es dedica a mirar què troba per menjar entremig de la brossa. A la ciutat de la Torre Eiffel, opulència i decadència, incongruentment, es donen la mà. I desgraciadament no només això passa a l'hexàgon... Espero que quan torni al país de la llibertat, la igualtat i la fraternitat (o a qualsevol altre indret del món) aquest eslògan es compleixi relament...
Comentaris