Regal

La vida, un regal que a vegades no sabem valorar prou. No decidim ni quan, ni a on naixem ni perquè, com tampoc sabem ni com ni quan morirem. Però sí que podem decidir com viure-la, aquesta potestat està a les nostres mans, al nostre cap i sobretot al nostre cor. Quin regal, la vida! ;-)




Deixo escrita una preciosa cançó de Feliu Ventura:

Com la pell de la bresquilla



Com la pell de la bresquilla,
que arriba ara per st Joan
-quan s'acurten les nits-
dóna'm la boca; em beus des de l'abisme
i a penes pots somriure.


Arran de la ferida
et parle de demà,
i t'explique amb els dits
que sempre em torna
un gran desig de viure't
que a penes puc descriure.

A voltes ets la dida
i a voltes la destral
que veu tots els envits
d'aquesta aposta,
sense que ningú et dicte
com és com has de viure.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

"Hivern", un poema de Miquel Martí i Pol

Una rondalla popular valenciana: el jove que volia córrer món i fer fortuna

“Jo soc aquell que va matar Franco”, de Joan-Lluís Lluís