Els avis

Els avis, moltes vegades uns segons pares. Per dissort, a voltes el destí no ens dóna l'oportunitat de conèixer'ls, no ens regala la seva presència enriquidora, però d'això jo no em puc pas queixar. Al contrari, he pogut compartir gran part de la meva vida amb ells, un regal extraordinari de la vida.
Els avis, aquells qui ens cuiden incondicionalment, que ens transmeten tota la seva saviesa. Els avis, aquells que han hagut de patir moltes vegades penúries de tot tipus per tirar endavant. Els avis, que lluiten cada dia per sobreviure a la soledat. Ells, amb qui compartim complicitats, somriures, jocs. Avis, que ens mireu amb els ulls plens de tendresa, que ens encobriu sovint les trapelleries.
A vosaltres, avis, us vull agrair avui més que mai tot el que em vau ensenyar, tot l'amor que em vau donar. I també demanar-vos perdó per si alguna vegada no us vaig saber comprendre i escoltar prou. Perquè encara que físicament no hi sou, mai abandonareu en el meu cor. El vostre ahir és el meu avui. Us enyoro i us estimo! Un petó!

Comentaris

esterdementa ha dit…
Que guai!
Mira ara mateix estic parlant amb la meva iaia. M'has fet decidir de trucar-la. Feia molts de dies que ho volia fer i no ho feia mai.

petons
Anònim ha dit…
hola.. per casualitat estava escribint i he trobat el teu blog.. per casualitat el primer text que he llegit ha estat aquest i.. he plorat, m'he emocionat tant especialment que t'havia de donar les gràcies.. tot i que m'ha costat decidirme!!.. així que gràcies ;)

Un petó..

Entrades populars d'aquest blog

"Hivern", un poema de Miquel Martí i Pol

Una rondalla popular valenciana: el jove que volia córrer món i fer fortuna

“Jo soc aquell que va matar Franco”, de Joan-Lluís Lluís