Els avis

Els avis, moltes vegades uns segons pares. Per dissort, a voltes el destí no ens dóna l'oportunitat de conèixer'ls, no ens regala la seva presència enriquidora, però d'això jo no em puc pas queixar. Al contrari, he pogut compartir gran part de la meva vida amb ells, un regal extraordinari de la vida.
Els avis, aquells qui ens cuiden incondicionalment, que ens transmeten tota la seva saviesa. Els avis, aquells que han hagut de patir moltes vegades penúries de tot tipus per tirar endavant. Els avis, que lluiten cada dia per sobreviure a la soledat. Ells, amb qui compartim complicitats, somriures, jocs. Avis, que ens mireu amb els ulls plens de tendresa, que ens encobriu sovint les trapelleries.
A vosaltres, avis, us vull agrair avui més que mai tot el que em vau ensenyar, tot l'amor que em vau donar. I també demanar-vos perdó per si alguna vegada no us vaig saber comprendre i escoltar prou. Perquè encara que físicament no hi sou, mai abandonareu en el meu cor. El vostre ahir és el meu avui. Us enyoro i us estimo! Un petó!

Comentaris

esterdementa ha dit…
Que guai!
Mira ara mateix estic parlant amb la meva iaia. M'has fet decidir de trucar-la. Feia molts de dies que ho volia fer i no ho feia mai.

petons
12 de desembre del 2007, a les 19:03
Anònim ha dit…
hola.. per casualitat estava escribint i he trobat el teu blog.. per casualitat el primer text que he llegit ha estat aquest i.. he plorat, m'he emocionat tant especialment que t'havia de donar les gràcies.. tot i que m'ha costat decidirme!!.. així que gràcies ;)

Un petó..
7 de febrer del 2008, a les 19:20
Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

"Hivern", un poema de Miquel Martí i Pol

Imatge
Hivern Estimo la quietud dels jardins i les mans inflades i vermelles dels manobres. Estimo la tendresa de la pluja i el pas insegur dels vells damunt la neu. Estimo els arbres amb dibuixos de gebre i la quietud dels capvespres vora l'estufa. Estimo les nits inacabables i la gent que s'apressa sortint del cinema. L'hivern no és trist: És una mica malenconiós, d'una malenconia blanca i molt íntima. L'hivern no és el fred i la neu: és un oblidar la preponderància del verd, un recomençar sempre esperançat. L'hivern no és els dies de boira: és una rara flexibilitat de la llum damunt les coses. L'hivern és el silenci, és el poble en silenci, és el silenci de les cases i el de les cambres i el de la gent que mira, rera els vidres, com la neu unifica els horitzons i ho torna tot colpidorament pròxim i assequible
Més informació

Un poema de Joan Margall, "L'aufàbrega"

Imatge
  Perquè l'olor de l'aufàbrega impregni de llibertat tots els Països Catalans!    Joan Maragall, 1897, L'aufàbrega Aquesta mata olorosa de la nit de Sant Joan llença flaira, silenciosa, entremig de la bravada de la nit incendiada per tants focs que s van alçant. Entremig dels nuvols roigs, el cel blau i les estrelles; entremig dels crits de goig, remoreig de fontanelles, i entre l baf esbojarrant, una flaira s va escampant fresca, suau i candorosa: les aufabregues la fan: són les mates oloroses de la nit de Sant Joan. Donzelles enamorades d'un nuvi esdevenidor, escabelleu les aufabregues perquè facin més olor. L'aufabrega escabellada és un encenser violent que al llençar la flaira enlaire augmenta l'encantament. Quina olor més fresca i forta, ara que ls focs ja sen van! Sant Joan, obriu la porta pe
Més informació

"Un sonet per a tu" de Miquel Martí i Pol

Imatge
Un sonet per a tu mare, i un per a tu pare, avui que fa anys que em vau regalar la vida!   UN SONET PER A TU Un sonet per a tu que em fas més clar tant el dolor fecund com l'alegria, un sonet amb els mots de cada dia, amb els mots de conèixer i estimar. Discretament l'escric, i vull pensar que el rebràs amb discreta melangia, com si es tractés d'alguna melodia que sempre és agradable recordar. Un sonet per a tu; només això, però amb aquell toc lleu de fantasia que fa que els versos siguin de debò. Un sonet per a tu que m'ha permès de dir-te clarament el que volia: més enllà de tenir-te no hi ha res.   Martí i Pol, Miquel. “Un sonet per a tu” . Andorra (postals i altres poemes). Edicions 62. Barcelona, 1989.    
Més informació