La botiga de verdures i fruites (un conte)

Ahir, amb l’Èric, estàvem abraçats al llit. Després d’una estona de passió, després de llepar-nos els nostres cossos per tots els racons visibles i no visibles, després d’haver-nos sadollat l’un de l’altre, vam acabar l’intercanvi de fluids i d’amor amb l’escalfor dels nostres cossos entrellaçats. Tot dient tonteries (ja se sap, l’augment d’endorfines fa que ho veiem tot de color de rosa i que les idees més absurdes es transformin en projectes realitzables) vam decidir que avui aniríem a jugar i comprar a la botiga de queviures de l’Olívia i en Joan, un establiment situat a sota del nostre niuet d’amor i sexe. Així doncs, després d’un esmorzar frugal i un curt, però intens clau, hi hem anat. Primer ha entrat l’Èric, i després d’anar a comprar el pa, servidora ha fet el mateix. Només d’arribar m’he dirigit als plàtans, per a mi el símbol vegetal més fàl·lic. Me l’he imaginat ecloint de la pela, turgent, lleugerament corbat, amb una punteta arrodonida i blanquinosa... amb les ganes que em venien de clavar-hi queixalada, ja m’he notat un regalim entre les cuixetes. L’Èric dissimuladament se m’ha posat a l’orella i m’ha dit suaument: veient les maduixetes, em vénen tantes ganes llepar la teva com tu de menjar-te plàtan no, petita meva? Refregant-li lleugerament els pantalons amb el meu cul, m’he dirigit cap als cogombres. M’agrada posar-los a l’amanida, amb aquell regust amarg que tenen, però veient-los tots tan ben posats m’he imaginat un grupet de nois de costat amb les vergues ben erectes, amb les diferents mides que existeixen de forma natural en tots els éssers vius. Primer un cogombret petitet i juganer, per passar a un de mitjà i saborós i finalitzar amb un de gros i plaent. El mateix efecte que els cogombres m’han provocat els carbassons... mmmmmmm.... aquest vespre em sembla que per sopar en faré d’arrebossats... Mentrestant l’Èric estava davant dels mangos. Tal i com m’ha dit més tard, la visió d’aquests fruits tropicals i ovalats li han recordat uns pits àvids de ser mossegats. Els melons, però no li ha pas provocat el mateix efecte... massa grossos per a ser remenats i amb un somriure sorneguer, m’ha explicat que tenia por de quedar-s’hi ofegat. Un terme mig, segons ell poden ser les taronges: mida mitjana i sovint ben dolces i suculentes. Continuant amb el nostre periple per les hortalisses i les fruites, jo he arribat a les pastanagues i ell a les patates. Les pastanagues porten molts carotenoides i vitamines, però pel meu gustet, massa primetes. De totes maneres, per menjar-ne i recuperar forces, són un bon aliment, i com que molt gruixudes no són, segur que no provoquen distensions maxil·lars. Abans que les pastanagues, però, prefereixo uns bons naps, més grans i saborosos per a l’agrat del meu paladar. A l’Èric li agraden molt les patates, sobretot les del papiol que diu ell, però encara li agraden més les figues, sobretot les de coll de dama, ben negres per fora i vermelles per dintre. Sovint s’hi recrea obrint-les suaument i clavant petites mossegadetes a l’interior de la dolçor que ofereix aquest fruit. Les magranes també són una menja suculenta pel meu company; va desgranant i acaronant poc a poc, llepant, tastant cada granet... Continuant el recorregut per la botiga, he anat a parar a les nous, rodonetes, però massa dures i un pèl massa petites pel meu gust, igual que les avellanes, tot i que a vegades, aquests fruits secs, amb un batut de plàtan són un potent regenerador. Tot i això, prefereixo les clementines, més tovetes i te les pots posar de cop a la boca, encara que a vegades la pela sigui un destorb. Caminant cadascú al seu aire ens hem acabat trobant davant d’uns sacs d’ametlles i pinyons. Allí els nostres llavis s’han ajuntat en un dolç bes; hem coincidit en el pensament: la seva boca de dolça ametlla i la meva boqueta de pinyó s’han donat el plaer de menjar-se mútuament, mentre les meves mans engrapaven sense miraments el seu culet de pometa Golden, dur, rodonet i ters i els seus ditets de mongeta tendra es passejaven sobre les meves natges de nectarina. Amb la meva maduixa ja regalimant a tot drap i el seu plàtan a punt de sortir de la pela, hem acabat comprant un parell de porros pel caldo i hem anat disparats escales amunt per fer junts un àpat a base de verdures, amanida i macedònia de cossos.