Perquè l'olor de l'aufàbrega impregni de llibertat tots els Països Catalans! Joan Maragall, 1897, L'aufàbrega Aquesta mata olorosa de la nit de Sant Joan llença flaira, silenciosa, entremig de la bravada de la nit incendiada per tants focs que s van alçant. Entremig dels nuvols roigs, el cel blau i les estrelles; entremig dels crits de goig, remoreig de fontanelles, i entre l baf esbojarrant, una flaira s va escampant fresca, suau i candorosa: les aufabregues la fan: són les mates oloroses de la nit de Sant Joan. Donzelles enamorades d'un nuvi esdevenidor, escabelleu les aufabregues perquè facin més olor. L'aufabrega escabellada és un encenser violent que al llençar la flaira enlaire augmenta l'encantament. Quina olor més fresca i forta, ara que ls focs ja sen van! Sant Joan, obriu la porta pe...
Vols jugar amb els mots? Juguem a transformar-los, a reinventar-los a cada instant! Juguem a crear nous mots i a eliminar els que parlen de tristor i amargor, juguem a viure'ls. Juguem a que cada mot sigui especial, inventem mots d'esperança i futur. Fem que les nostres mans dibuixin mots per aquells que no els poden articular o escoltar. Fem que la nostra veu pronunciï milers de mots d'alegria. Construïm mots d'amor, mots de complicitat, mots de felicitat. Vols jugar?
Comentaris