LA TEVA MÀ Ho confesso: tinc enveja; rabiosa, de la teva mà. Sí, aquella a la qual, innocentment, li permets creuar-se amb el seu espill. Tinc enveja dels teus dits, dolços, adobats per l’amor a la terra, quan t’ajuden a treure’t una lleganya inoportuna. De reüll, observo encuriosida, com la font del meu desig, acosta un vas de ratafia als teus llavis, el paradís a on em perdo, en feréstegues matinades o en càlides vesprades. La meva mà, nerviosa, cobeja ser el motlle de la teva quan aplaudeixes el cants a la vida, a la lluita, a l’amor. L’anhel de d’agafar-te els dits, aquells que em saben acaronar amb tendresa, o encendre’m les brases del desig, m’esqueixa l’ànima, mentre tu i la teva mà, aliens al meu deler, marqueu el ritme de la melodia que posa encara més música, al ball dels sentiments No perpetuïs el meu dolç turment: deixa’m prendre’t la mà. I així, a...
Vols jugar amb els mots? Juguem a transformar-los, a reinventar-los a cada instant! Juguem a crear nous mots i a eliminar els que parlen de tristor i amargor, juguem a viure'ls. Juguem a que cada mot sigui especial, inventem mots d'esperança i futur. Fem que les nostres mans dibuixin mots per aquells que no els poden articular o escoltar. Fem que la nostra veu pronunciï milers de mots d'alegria. Construïm mots d'amor, mots de complicitat, mots de felicitat. Vols jugar?
Comentaris