No renunciar

No renunciar a ser com sóc. No renunciar a portar la roba que m'agrada. Per portar una peça de roba o una altra no sóc menys persona que ningú. Igual que pel color de la pell no són menys persones els que tenen no tenen la pell blanca. Tot i això, encara hi ha qui jutja a les persones per la roba, per la pell, per l'orientació sexual o pel gènere. Que trist, que després de tantes històries i tantes guerres, tant dolor, encara no hàgim estat capaços de comprendre que tots som persones, amb virtuts i defectes, però persones al cap i a la fi.
No penso renunciar a lluitar pels meus ideals, no penso renunciar als meus somnis, no penso renunciar a vestir com vulgui, no penso renunciar a agafar el que em doni la vida a cada instant!
Un nou model
un nou poder
per a fer més
no renunciar a res
El que diuen els arbres (lloc 3) (Feliu Ventura)

Comentaris

SrALGÚ ha dit…
i que ningu et dicti com és com has de viure....!

Entrades populars d'aquest blog

"Hivern", un poema de Miquel Martí i Pol

Una rondalla popular valenciana: el jove que volia córrer món i fer fortuna

“Jo soc aquell que va matar Franco”, de Joan-Lluís Lluís