Jo també vull ser partícep d'aquesta utopia

Pavelló de Sarrià de Ter, dissabte 8-12-2007. Només d'entrar una visió de cares molt conegudes, altres no tant i unes quantes més de totalment desconegudes. Velles generacions, generacions madures, generacions joves, generacions adolescents, generacions en gestació. A l'escenari encenen el foc uns Banda Bassotti força inspirats. Els segueixen els Obrint Pas combatius com sempre i amb una grata sorpresa final: en Juanra, de Kop, després de tants anys de presó, a l'escenari cantant el Zu Atrapa Tu Arte de Kortatu! Quina eufòria en pocs minuts! A l'ambient, entre olor de ratafia, cervesa i porros, un sentiment de pertànyer a un poble que camina decididament cap a la seva llibertat. Acaben els concerts uns Mesclat divertits, innovadors i actuals, amb una bona dosi de folk i rock regat amb compromís. Però la festa no acaba aquí. Envoltada d'amics i amigues, la ballaruca es perllonga fins gairebé a l'alba. Entremig de tanta festa, també moments de ràbia per la causa del concert, per aquesta manca de llibertat d'expressió que patim en molts casos. Però tornant a casa, posant-me al llit, tancant els ulls, més que mai m'he reafirmat en la convicció que també vull ser partícep de la utopia de viure, de lluitar per la meva llibertat personal, per la lliberat del meu poble. Tal i com diuen els Obrint Pas a la cançó "L'últim combat", he lluitat i he fracassat, però encara em queda combat per tirar endavant. Continuaré plantant cara la utopia, perquè deixi de ser-ho i es converteixi en una realitat. No em rendiré, perquè la victòria ens sorprendrà si la continuem buscant!

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

"Hivern", un poema de Miquel Martí i Pol

Una rondalla popular valenciana: el jove que volia córrer món i fer fortuna

“Jo soc aquell que va matar Franco”, de Joan-Lluís Lluís