Escalfor

L'altre dia, per exigències de les pràctiques de laboratori, vam haver de remenar terra per buscar-hi uns cucs. En un primer moment, la idea no em va pas entusiasmar gaire, però el contacte de les meves mans amb la terra em va fer canviar aquesta idea preconcebuda. Per què? Perquè vaig notar l'escalfor de la terra, no era una terra freda, era una terra humida, era la meva terra. Per estrany que sembli, em va transmetre la seva energia, la seva vida. Perquè vaig tornar a ser la nena que remou la terra per construir-hi castells de felicitat. Perquè sé que un dia tornaré a fondre'm amb ella. Perquè pertanyo a ella.

"Recorreria a genollons
els indrets de tota la terra
em fregaria amb terra els ulls
i menjaria només terra "


Vicent Andrés Estellés

Comentaris

esterdementa ha dit…
I què millor que pode-s'hi arrelar amb els nostres peus com si fossin arrels. I tot seguit poder créixer amunt i més amunt; i de les nostres branques iniciar el creixement de les fulles, les flors, els fruits...
Per això se'ns ha donat la oportunitat!

petonets!

Entrades populars d'aquest blog

"Hivern", un poema de Miquel Martí i Pol

Una rondalla popular valenciana: el jove que volia córrer món i fer fortuna

“Jo soc aquell que va matar Franco”, de Joan-Lluís Lluís