Escalfor

L'altre dia, per exigències de les pràctiques de laboratori, vam haver de remenar terra per buscar-hi uns cucs. En un primer moment, la idea no em va pas entusiasmar gaire, però el contacte de les meves mans amb la terra em va fer canviar aquesta idea preconcebuda. Per què? Perquè vaig notar l'escalfor de la terra, no era una terra freda, era una terra humida, era la meva terra. Per estrany que sembli, em va transmetre la seva energia, la seva vida. Perquè vaig tornar a ser la nena que remou la terra per construir-hi castells de felicitat. Perquè sé que un dia tornaré a fondre'm amb ella. Perquè pertanyo a ella.

"Recorreria a genollons
els indrets de tota la terra
em fregaria amb terra els ulls
i menjaria només terra "


Vicent Andrés Estellés

Comentaris

esterdementa ha dit…
I què millor que pode-s'hi arrelar amb els nostres peus com si fossin arrels. I tot seguit poder créixer amunt i més amunt; i de les nostres branques iniciar el creixement de les fulles, les flors, els fruits...
Per això se'ns ha donat la oportunitat!

petonets!
17 de desembre de 2007, a les 14:25
Publica un comentari

Entrades populars d'aquest blog

"Hivern", un poema de Miquel Martí i Pol

Imatges
Hivern Estimo la quietud dels jardins i les mans inflades i vermelles dels manobres. Estimo la tendresa de la pluja i el pas insegur dels vells damunt la neu. Estimo els arbres amb dibuixos de gebre i la quietud dels capvespres vora l'estufa. Estimo les nits inacabables i la gent que s'apressa sortint del cinema. L'hivern no és trist: És una mica malenconiós, d'una malenconia blanca i molt íntima. L'hivern no és el fred i la neu: és un oblidar la preponderància del verd, un recomençar sempre esperançat. L'hivern no és els dies de boira: és una rara flexibilitat de la llum damunt les coses. L'hivern és el silenci, és el poble en silenci, és el silenci de les cases i el de les cambres i el de la gent que mira, rera els vidres, com la neu unifica els horitzons i ho torna tot colpidorament pròxim i assequible
Més informació

Una rondalla popular valenciana: el jove que volia córrer món i fer fortuna

Imatges
Llegint la Presència, he trobat aquesta rondalla del meu estimat País Valencià . Això diu que era un dia un jovenet que li va demanar a sa mare un pollet amb intenció d’anar-se’n pel món a fer fortuna. La seua mare li’l donà i se’n va anar camí avall. A poqueta nit veié una casa de l’horta i entrà. -Bona nit. No farien el favor de deixar-me quedar ací, que se m’ha fet de nit i no sé on anar? - Bé, entra. - I el pollet que duc? On el deixe? - Tira’l al galliner, que allí hi ha gallines. I així ho va fer, però com que les gallines s’alcen de bon matí, a picotades van matar el pollet. Quan s’alçà de dormir, entrà al galliner i se’l trobà mort: - Què li pareix? M’han volat el pollet! Ara quina fortuna faré jo? Faran el favor de donar-me una gallina. Jo d’ací no me’n vaig si no em donen una gallina. Li donaren la gallina i se’n va anar. I camina que caminaràs, tira que te’n vas, se li tornà a fer de nit. Tornà a entrar a una altra casa: - No farien el favor de deixar-me passar la nit ací?
Més informació

“Jo soc aquell que va matar Franco”, de Joan-Lluís Lluís

Imatges
Per Sant Jordi, em regalen el “Premi Sant Jordi 2017”, que no és altre que la novel·la del nordcatalà   Joan-Lluís Lluís, “Jo soc aquell que va matar Franco”. Passen els mesos i m’acabo emportant la novel·la de vacances i me l’acabo llegint a la riba de l’Amazones. Una bona combinació per conèixer pretesament   qui fou l’assassí del dictador. Joan-Lluís Lluís aconsegueix que el lector s’endinsi tan en el seu relat que aconsegueix, o almenys en el meu cas, que acabi reescrivint la història que havia après sobre la mort de Franco, ni que sigui per unes hores. En la novel·la es desgranen les vicissituds de la vida d’Agustí   Vilamat, nascut a Solsona i que ja de ben petit s’enfronta a una infantesa diferent, però que li serveix de pretext per endinsar-se en l’amor a la llengua catalana gràcies a un notari. I a partir d’aquí, el protagonista comença una carrera professional que es veu truncada per l’esclat de la Guerra Civil Espanyola i que marca els esdeveniments vitals del pro
Més informació