evita

Després del petit “show”, ja marxem. Abans, però, el guia simpàtic ens explica que fa 10 anys, la terra que trepitgem era tot selva i molts aborígens van haver de marxar, però enmig de les cases noves, encara en resta alguna de bambú de la gent que feia segles que habitava aquests verals. Entre d’altres explicacions ens diu que actualment el 40% dels habitants de Malàisia són musulmans i que la resta són budistes, cristians o bé d’altres religions. Tot seguit, el cotxe, a empentes i rodolons, ens porta cap a un lloc a on dinarem. Entre l’escassa oferta, ens decidim per un restaurant xinès, a on mengem uns deliciosos “noodels” i un no menys saborós arròs. Dinem ràpidament i ens tornem a enfilar al cotxe, que ens porta fins a les terrasses de te, que són propietat de l’empresa BOH ( http://www.boh.com.my/ ) .  La vista, allí, és espectacular. Com treta d’un quadre... Plantes i més plantes de te... El guia simpàtic ens explica algunes coses, com ara que abans la recol·lecció es fe...

Continuem el periple, travessem un rierol, veiem arbres altíssims i al cap d’una bona estona, ben suats per la xafogor, arribem a lloc, a on hi ha la flor més gran del món, que a part de Malàisia, només es pot observar a Borneo, Indonèsia i Tailàndia. El guia ens adverteix que a Borneo la mateixa flor fa molta pudor, mentre que a Malàisia en prou feines es nota. Baixem prop del riu i veiem, per fi, la rafflesia . El nom prové de que només es troba en determinats llocs de l’Àsia. La flor és grandiosa, espectacular, i el guia ens explica unes quantes coses. Per exemple, que floreix només durant set dies, però bonica i espectacular només ho és durant els dos primers dies de floració. Després, ja entra en decadència. Prop de la que veiem n’hi ha una altra de jove, que sembla a punt d’esclatar... però el guia diu que encara trigarà un mes a florir. Quan floreix la flor, primer s’obre un dels pètals, i seqüencialment, ho van fent els altres cada hora, fins que queda del tot oberta. Al pr...

S'ha trobat que el gingebre és beneficiós per a la reducció de l'agregació plaquetària, que pot portar a la degradació de les artèries coronàries. El gingebre ha mostrat ser antihipercolesterolèmic. També es va demostrar que el gingebre inhibeix la biosíntesi de   colesterol   en el   fetge . El gingebre té propietats   antioxidants . Antigament, també s'utilitzava el gingebre per als refredats i, en l'actualitat, es fa en països com la Xina o Birmània. En d'altres com Indonèsia, s'utilitza principalment per a prevenir i curar el reumatisme, i als Estats Units s'utilitza per a evitar marejos i nàusees. A més, alguns investigadors han divulgat que el gingebre té propietats antimutagèniques. Els pacients que prenen medicaments anticoagulants o aquells que tenen trastorns de coagulació de sang, haurien de consultar el metge abans d'automedicar-se amb gingebre. També haurien de fer-ho els pacients amb càlculs biliars. El gingebre pot ajudar a a...

Les branques, anomenades   dits, són obliqües als rizomes. Internament, és d'un color marró groguenc, amb una endodermis també groguenca. Les   flors   poden ser solitàries o, generalment, apareixen en una   inflorescència   terminal cimosa, racemosa o capituliforme. Són generalment   hermafrodites   i bracteades, zigomorfes o asimètriques i presenten un periant doble i heteroclamidi, amb 3 sèpals soldats en un tub i 3 pètals més o menys amb forma connada. El calze normalment és tubular. El que hi és característic és l'alta producció de   nèctar ; com que la seva   pol·linització   és zoòfila, la porten a terme les   abelles , lepidòpters o fins i tot les aus. Composició química Components bàsics ·          Àcids: alfalinolènic, linoleic, ascòrbic, aspàrtic, capric, caprílic, gadoleic, glutamínic, mirístic, oleic, oxàlic (arrel), ·         ...

S'anomena   canya   la tija principal de les gramínies. La canya és un tronxo fibrós, balmat i regularment separat amb membranes rígides coincidents amb els nusos. Algunes varietats, molt poques (Dendrocalamus strictus, p. ex.), tenen canyes massisses, i se'ls sol anomenar bambús mascles, però no té res a veure amb el sexe de la planta, que és hermafrodita. Les canyes no tenen escorça; la part exterior sol ésser llisa, molt dura, i molt flexible la part interna. Els nusos són anells repartits més o menys regularment al llarg de la canya. A cada nus hi ha gemmes que quan es desenvolupen esdevenen branques. Sovint les gemmes dels nusos inferiors no es desenvolupen. Les branques tenen la mateixa estructura de les canyes i també estan ramificades. El nombre de branques que porta cada nus sol ésser un element important per determinar el   gènere   del bambú, p. ex. els   Phyllostachys   tenen dues branques a cada nus. Hi ha dos tipus d' arrels . Les ...