Jordània, dia 7: visita a Amman i Jarash ( 3 de gener de 2018) (IX)

Gerasa, que sembla que és el nom més correcte en català,  es va començar a construir l’any 65aC. El primer que veiem és una gran porta, una mena d’arc de triomf, i que rep el nom de la porta d’Adrià (https://ca.wikipedia.org/wiki/Adri%C3%A0 ). Es van construir en honor a la vinguda a l’emperador Adrià, vers el 129 dC. En Moha ens fa adonar que les columnes d’aquesta porta tenen base i capitell corintis. Avui en dia fa 13 metres d’alt, però es creu que quan es va construir, era el doble d’alt.

Entrem i ens dirigim cap una lloc a on hi ha tombes en una zona de roca calcària, que daten de del 800 aC fins al 130 dC, en època bizantina. Després es va deixar d’usar com a cementiri.

El següent lloc a on anem és a la zona de l’hipòdrom, a on se celebren espectacles, tot i que no els veiem. L’hipòdrom no està acabat i fa 250m x 54m. S’explica que si, hagués estat acabat, hi haurien cabut de 10000-15000 espectadors. Sembla que s’hi celebraven competicions atlètiques i també carreres de quadrigues.

Hi havia molta gent vivint fora de la ciutat i molt poca dins la ciutat emmurallada.

L’entrada principal a la ciutat de Gerasa es feia per la porta sud, també anomenada de Filadèlfia. Aquesta queda a uns 200metres des de l’hipòdrom i sembla ser que fou construïda per allà l’any 130dC. A través d’aquesta ja s’entra a dins de la ciutat emmurallada; per cert, la muralla fa 3m de gruixa i engloba 1km² de ciutat. Sembla ser que, envoltant tota la ciutat, hi havia unes deu torres de vigilància. Anem caminant una mica i acabem en un lloc espectacular, la zona del fòrum, envoltat de 56 columnes jòniques; realment espectacular i molt ben conservat. En aquest cas el Fòrum fa 90 metres de llargada i 80 d’amplada. Si ja ser-hi al centre és una sensació brutal, encara ho és més mirar-lo des d’un punt enlairat!

Sembla ser que aquesta zona servia de connexió entre el temple de Zeus i el Cardo Màxim. Com a diferència d’altres ciutats romanes, en aquest cas la zona del Fòrum (https://en.wikipedia.org/wiki/Forum_(Roman); https://ca.wikipedia.org/wiki/F%C3%B2rum ) és com una part més del Cardo Màxim.  Sobre el cardo, a viquipèdia s’explica el següent (https://ca.wikipedia.org/wiki/Cardo; https://en.wikipedia.org/wiki/Cardo ):” El cardo (nom llatí) era el carrer que anava en sentit nord-sud a les ciutats romanes basades en un esquema urbanístic ortogonal, és a dir subdividides en blocs o illes quadrangulars uniformes, en particular pel que fa a les fundacions colonials.

El terme, de fet, s'utilitzava per indicar una delimitació en sentit nord-sud en la centuriació romana, és a dir la divisió del territori d'una colònia en lots que s'assignaven als colons individualment. L'orientació segons els punts cardinals, però, podia ser modificada per tal de configurar la centuriació al llarg d'una gran via de comunicació preexistent o bé un element geogràfic important, com per exemple el curs d'un riu. Amb la mateixa orientació de la centuriació, doncs, es configurava també la subdivisió de la ciutat en illes de cases (insulae). L'eix principal de la centuriació i de l'urbanisme ciutadà era el cardo maximus, que s'encreuava en angle recte amb el decumanus maximus, l'eix principal que anava en direcció est-oest. Al punt de trobada del cardo i del decumanus principals quasi sempre hi havia el fòrum, la plaça major de la ciutat.

Aquests carrers també s'anomenaven així en l'àmbit dels campaments romans o castra, a la intersecció dels quals, però, no hi havia el fòrum, sinó el pretori (praetorium), és a dir la tenda del comandant. De fet, d'alguns campaments importants situats en posicions estratègiques han nascut algunes de les principals ciutats europees, com ara Viena o Torí; a Catalunya n'és un exemple Sant Cugat del Vallès, derivat del Castrum Octavianum romà.”

La següent parada la fem al Temple de Zeus (https://en.wikipedia.org/wiki/Zeus; https://ca.wikipedia.org/wiki/Zeus ). Aquest va ser construït cap al 162dC, sobre el que sembla que era també un temple romà.

També tenim la sort de veure una gran sargantana, típica de la zona, parant el sol. En aquest temple sembla que s’hi celebraven sacrificis.

I caminant, caminant... arribem a l’amfiteatre. Una joia amagada allí enmig. Silenci en veure la bellesa del lloc. Està excavat a la roca i es va fer en l’època de l’emperador Domicianus, entre els anys 81 i 96dC. Està orientat de sud a nord pel sol i sembla ser que hi cabien entre 4000 i 5000 espectadors.

En Moha ens fa posar el cap en un dels forats que hi ha a la part baixa i ens fa dir unes paraules, per veure com ressona. I el mateix succeeix quan hom es posa en un punt central, ja marcat, del teatre sud de Gerasa. Allí, quan s’hi canta, se sent de manera impressionant l’eco, de manera que tot l’amfiteatre té una acústica brutal. A més, està fet de pedra calcària, fet que també hi ajuda.

El teatre té dos nivells: el de baix, a on se situaven els rics, i el de dalt, a on hi anava la gent més pobra. També té quatre entrades.

Dins de l’amfiteatre també hi ha uns musics que ens toquen la gaita. I és que aquest instrument és l’oficial de la policia jordana i també el del país; va ser portada pels escocesos. En el teatre de Gerasa també s’hi celebra anualment el festival d’art i cultura de Gerasa. Abans d’abandonar el teatre, tot el grup de catalanes i catalans ens fem una foto per la posteritat. També ens conta el guia que es va mig destruir per culpa d’un terratrèmol l’any 749 dC.

I continuem amb la visita. Tot caminant en Moha ens conta que la ciutat va patir un fort terratrèmol al s. VII; part de la ciutat va quedar destruïda i la gent agafava les pedres que hi van quedar.

Sortint de l’amfiteatre, enlloc de tornar cap a la zona del Fòrum, agafem el que s’anomena la “senda de les esglésies”. En Moha ens conta que n’hi ha 33, moltes de l’època bizantina. Per exemple, hi ha les de Sant Pere i Sant Pau, que sembla que són del s. VI i també la de Sant Cosme i Sant Damià (https://ca.wikipedia.org/wiki/Cosme_i_Dami%C3%A0,_m%C3%A0rtirs). Aquesta darrera sembla que fou consagrada entre 531-533 dC en memòria d’aquests dos germans. Des de dalt de l’església, es pot veure una sèrie de mosaics, a on es veuen flors i també diversos animals, com ara lleons, tigres, zebús, elefants, galls dindi, óssos; molts d’aquests animals no han estat mai vistos a Jordània, i segurament foren fets per gent d’altres contrades.

Continuem caminant i arribem al temple d’Artemisa (https://en.wikipedia.org/wiki/Artemis; https://ca.wikipedia.org/wiki/%C3%80rtemis ) (Diana, en grec), que és considerada la deessa de la caça i la fertilitat. És veritablement imponent, i és el lloc més gran de Gerasa. Va ser construït entre el 150 i el 170dC. Sembla ser que va ser del tot cobert per marbre. També hi havia moltes estàtues d’Artemisa.

(Continuarà)
(La imatge és de la ciutat romana de Jarash)