evita

Vil·la dels Misteris A dos-cents metres de la de Diomedes, hi ha la   vil·la dels Misteris. Aquest grandiós edifici és dels més interessants, per la disposició harmoniosa i singular dels diversos espais i per la superba decoració pictòrica. Bastit a la primera meitat del   segle II , fou modificat i ampliat diverses vegades; ara es presenta com una construcció quadrilàtera voltada de terrasses panoràmiques, un jardí penjant i una sèrie de llotges. Després del terratrèmol del   62 , va passar a pertànyer a uns nous propietaris que en van canviar el caràcter de residència senyorial amb l'afegitó d'una part rústica amb instal·lacions agrícoles. L'entrada actual és per la part contrària a la principal que, segons la característica pròpia de les vil·les pseudourbanes esmentada fins i tot per   Vitruvi , duia directament al   peristil . La primera sala que s'hi troba és una gran   exedra   amb finestres, una mena de galeria panoràmica flanquejada ...

Temple de la Fortuna Augusta Prosseguint per la via de la Fortuna, es troba el   temple de la Fortuna Augusta, sufragat pel   duumvir   Marc Tul·li i bastit en un solar de la seva propietat. El temple s'alçava sobre un podi i era precedit per una graonada i l'altar. La cel·la, amb un   pronaos   amb quatre columnes al davant i tres als costats, tenia al fons una edícula per a l'estàtua de la Fortuna , i quatre nínxols al costat per a estàtues commemoratives. Termes del Fòrum A poca distància, es troben les   termes del Fòrum   que, si bé no són les més grans de la ciutat, són molt interessants per la decoració elegant i el bon estat de conservació del   caldarium   i del   tepidarium   de la secció masculina; de fet, tenien una part per als homes i una altra per a les dones. Pel que fa a les   termes   masculines, dos passadissos porten a l'apodyterium   (vestidor), des d'on es passa al   frigida...

Termes Estabianes A mà esquerra, a la via Estabiana, hi ha la   Casa de Corneli Ruf, i després, passada la cruïlla amb la via de l'Abundància, les   termes Estabianes, les més antigues de la ciutat, del mateix moment de la seva fundació ( segle IV aC ), que s'estenen al voltant de la gran Palestra, amb el pati porticat en tres dels costats. Les termes mostren senyals de diverses reconstruccions, l'última de les quals va tenir lloc després del terratrèmol del   62 . Tenen una secció per a homes i una altra per a dones, totes dues escalfades per mitjà del mateix   praefurnium, l'indret on hi havia les calderes. És interessant el sofisticat sistema de calefacció (comú a les   termes romanes ), que es pot observar bé en eltepidarium   dels homes: l'aire calent circulava sota el paviment, aixecat per petites pilastres de maó, i pels intersticis de les parets. Tant les termes masculines com les femenines consten d'un vestidor (apodyterium), una sala te...

Fòrum triangular El tercer carrer a mà dreta anant per la Via de l'Abundància és la via dels Teatres, que porta a l'anomenat   Fòrum triangular, un recinte sagrat de planta més o menys triangular, situat en un replà de formació volcànica que s'eleva abrupte sobre la plana adjacent. Al fòrum, que es devia arranjar cap al   segle II aC , s'hi accedeix pel costat més curt, corresponent a un vèrtex del triangle, a través d'un elegant pòrtic amb columnes   jòniques   de   pedra volcànica . Un seguit de 95 columnes   dòriques   fan el volt a la plaça, excepte pel costat sud-oest, que dóna a la plana i té una magnífica vista al mar. Vora la part anterior del pòrtic, hi ha la base sobre la qual s'alçava una estàtua en honor de   Marc Claudi Marcel , gendre d' August . L'edifici que va determinar la creació d'aquest recinte sagrat és un temple d'origen molt antic ( segle VI aC ), del qual queden restes escasses. Es tractava d'un temple dòri...

Bordell El   bordell   (d'origen incert, probablement relacionat amb bord 'bastard') era el més important dels nombrosos prostíbuls de Pompeia i l'únic construït amb aquesta precisa finalitat. Els altres, de fet, no eren més que una petita cambra, sovint al pis de dalt d'una botiga. Les prostitutes eren esclaves, normalment gregues i orientals. El preu variava entre els dos i els vuit   asos   (la ració de vi en costava un): però els diners, tractant-se de dones sense personalitat jurídica, anaven a parar al propietari o a l' alcavot   del bordell. El prostíbul és un petit edifici situat a la cruïlla de dos carrers secundaris: està format per una planta baixa i un primer pis connectats per una escala estreta. La planta baixa es destinava a l'ús per part dels esclaus o de les classes més modestes, cosa que es veu reflectida en la humilitat de la construcció, encara que el poc espai disponible està organitzat amb gran racionalitat. La planta ...