evita

Endintsant-me en el món de la Maria-Mercè Marçal, he trobat aquest poema que anit em posà la pell de gallina... "Sota aquest vent s'aviven...": Sota aquest vent s'aviven calius d'antigues xeres mal colgades... Estrany cal.lidoscopi on el que és vell es torna neu intacta -oferta a tu, perquè hi deixis petjades i en sollis la puresa massa eixorca- i on el que és nou perd llei d'estrangeria...! En tu estimo tot el meu passat congriat en un sol nom ritual: els ravals foscos del desig, el mal, la mar assolellada i el bressol. Cada tombant del teu cos m'alimenta d'altres paisatges que l'oblit no fon: el foc encén de nou cada campana i es clou l'enyor, en retrobar-los vius, fets carn en tu, i tu dónes sentit. No esborraràs cap revolt, cap culpa, cap rastre de coltell, ni l'ombra ni l'estrall, ni el desert ni la sang sembrada arran de duna, morta, ni els verds oasis delmats, ni cap miratge, ni el crit fosforescent dels ossos que els xacals han ...

Dies, passen els dies. Dies nefastos i dies tristos. Dies d’il·lusió i dies de felicitat. Alguns plens de llum i nous projectes. Altres foscos i sense esperança. Un dia neix a Catalunya i un mor a Austràlia. Un dia plujós rega els camps i permet que gaudim de l’especial i característica olor del tempir; un d’assolellat fa madurar el blat, provocant que l’esclat del daurat il·lumini el paisatge. Com cada dia, quan el tombant de la nit em faci aclucar els ulls, moriré. Amb la claror de l’albada, renaixeré. I donaré gràcies per haver vist aparèixer un nou dia.

Amb els amics i les amigues hi tinc una segona família, hi tinc un tresor. Amb ells, la vida m’ha fet un regal immens. Un somriure, una abraçada en el moment oportú. Un mocador quan les llàgrimes t’ofeguen, la millor companyia per compartir les alegries, una veu que t’aconsella. Gent amb qui compartir tertúlies profundes i tertúlies de res, simplement parlar per la satisfacció de sentir-nos a prop. Nits de disbauxa, xerinola, i perquè no, borratxera. Dies d’excursions, escalades, cinemes, passejades, compres... Gràcies amics, gràcies amigues, de tot cor, per ser al meu costat, tant físicament com en la distància. Deixo penjada una preciosa versió quan van fer els Gosos de la cançó, “Tens un amic” http://www.youtube.com/watch?v=L8VJmYXL3l0

- Violant? - Violant? A on ets? Vine si us plau! L’Ermessenda, mentre va preparant una escudella per dinar, fa estona que crida a la Violant, la seva filla gran, sense que apareixi per enlloc. Desisteix en l’intent de demanar a la seva pubilla que l’ajudi a preparar la suculenta menja per la família i va tallant una enorme botifarra negra mentre la carn i el pa que serviran per a fer les pilotes es van macerant. Mentrestant, la Violant està ensimismada mirant com els gatets que han nascut al paller estan jugant a esgarrapar-se. La Violant té disset anys acabats de fer, però encara conserva un deix d’innocència infantil, com sovint el seu pare s’encarrega de recordar-li. Potser perquè és la gran de la família i es porta 10 anys amb la seva germana més propera, se sent en molts moments com una nena. Quan s’ha cansat de mirar els gatons, torna cap a la vella masia a on habiten ella, les seves dues germanes i els dos bessons recent nascuts. Quan la veu, l’Ermessenda la sermoneja: “Violant!...

En homenatge a Martí Marcó i Bardella, lluitador per la independència del nostre poble en el 29è aniversari de la seva mort (extret del diari El Punt) "Enamorat de l'escalada, cercant sempre terra lliure, on la flaire del país s'escampa per l'aire dels bells cims del Pedraforca, la Pica d'Estats i pas a pas tot Montserrat, amb esforç i gran delit, fins grimpar al Cavall Bernat. Avui, aquí, seran els companys qui grimparan als cims més alts per trobar la llibertat i s'escamparà per l'aire de tot el país la flaire"

Després de gairebé 5 anys ja tinc la tesi a les mans. He tingut una sensació tota rara quan l’he tocada per primera vegada. D’alegria, però també una certa buidor. Barreja de sentiments, sensacions. A vegades quan arribes a una fita, després d’haver-ho sofert tant, l’esgotament sovint és més gran que l’alegria d’haver-ho aconseguit. Ha estat com un “embaràs” de gairebé 5 anys, amb moments de gran alegria i felicitat i altres força més agres. Al final, el part ha estat força difícil, així com el disseny i “la costura” del vestit de bateig, però la recompensa de tenir-la a les mans fa que els mals moments es perdin aviat en els viaranys de la memòria per no tornar a aparèixer mai més... Ara ja només em queda el “bateig” de la meva “filla”...

Jo vull per demà un món sense guerres, un món ple de colors. Jo vull per demà un matí d’alegria, una tarda de somriures, una nit de passió. Jo vull per demà una mà que em faci companyia per la vida, una mirada que m’il·lusioni. Jo vull per demà la meva terra lliure, un país de llibertat. Jo vull per demà un llibre a una mà i una flor a l'altre. Jo vull per demà una cançó per somniar, una poesia per volar. Jo vull per demà que siguis feliç, que siguis el que desitgis ser! Jo vull per demà....