Sota aquest vent s'aviven...

Endintsant-me en el món de la Maria-Mercè Marçal, he trobat aquest poema que anit em posà la pell de gallina...


"Sota aquest vent s'aviven...":

Sota aquest vent s'aviven
calius d'antigues xeres mal colgades...
Estrany cal.lidoscopi
on el que és vell es torna neu intacta
-oferta a tu, perquè hi deixis petjades
i en sollis la puresa massa eixorca-
i on el que és nou perd llei d'estrangeria...!

En tu estimo tot el meu passat
congriat en un sol nom ritual:
els ravals foscos del desig, el mal,
la mar assolellada i el bressol.
Cada tombant del teu cos m'alimenta
d'altres paisatges que l'oblit no fon:
el foc encén de nou cada campana
i es clou l'enyor, en retrobar-los vius,
fets carn en tu, i tu dónes sentit.

No esborraràs cap revolt, cap culpa,
cap rastre de coltell, ni l'ombra ni l'estrall,
ni el desert ni la sang sembrada arran de duna,
morta, ni els verds oasis delmats, ni cap miratge,
ni el crit fosforescent dels ossos que els xacals
han rostat i abandonen cansats...:

Prenc el camí que m'ha portat a tu.

Comentaris

Anònim ha dit…
És preciós Eva!! Molt bonic, m'ha agradat molt, sobretot això de "prenc el camí que m'ha portat a tu".

Entrades populars d'aquest blog

"Hivern", un poema de Miquel Martí i Pol

Un poema de Joan Margall, "L'aufàbrega"

"Un sonet per a tu" de Miquel Martí i Pol