Perquè l'olor de l'aufàbrega impregni de llibertat tots els Països Catalans! Joan Maragall, 1897, L'aufàbrega Aquesta mata olorosa de la nit de Sant Joan llença flaira, silenciosa, entremig de la bravada de la nit incendiada per tants focs que s van alçant. Entremig dels nuvols roigs, el cel blau i les estrelles; entremig dels crits de goig, remoreig de fontanelles, i entre l baf esbojarrant, una flaira s va escampant fresca, suau i candorosa: les aufabregues la fan: són les mates oloroses de la nit de Sant Joan. Donzelles enamorades d'un nuvi esdevenidor, escabelleu les aufabregues perquè facin més olor. L'aufabrega escabellada és un encenser violent que al llençar la flaira enlaire augmenta l'encantament. Quina olor més fresca i forta, ara que ls focs ja sen van! Sant Joan, obriu la porta pe...
Aquesta nit, segurament freda, i fins i tot potser plujosa, d’algun lloc del cel n’eixirà un estel. Un estel que guiarà els Tres Reis Mags d’Orient cap a les il·lusions de molts infants i no tant infants. Moments de tendresa, por i emoció en les cares astorades i innocents de moltes nenes i nens. Instant màgic per a demanar els nostres anhels més secrets, demanar als reis i a l’estel bocins de vida, de felicitat; que cap infant es quedi sense amor ni sense il·lusió. Ni tampoc cap adult! Visca la màgia i els reis d’Orient!
Comentaris