La cavalcada de Reis

Amagada darrera la disfressa de patge reial, veig els ulls els infants. Alguns són plens de por, altres plens d’il·lusió, d’altres una barreja. Però també hi ha ulls d’infants que no hi veuen, que van en busca de la màgia guiats per les mans dels seus pares. Altres que la malaltia els impedeix reaccionar davant la visió dels reis, però n’estic segura que en algun racó del seu cos copsen la il·lusió que els seus pares, germans, avis o amics els hi transmeten. Gent gran reviu l’alegria de tornar a ser infants per uns moments. Desitjo que els reis hagin deixat a cada persona un bocí de felicitat, de màgia i d’alegria. I més que ningú, per a tothom qui pateix, però molt especialment per als infants, espero de tot cor que els reis els hagin regalat i els hi continuïn regalant tot l’any tones d’esperança i de força pel demà!

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

"Hivern", un poema de Miquel Martí i Pol

Una rondalla popular valenciana: el jove que volia córrer món i fer fortuna

“Jo soc aquell que va matar Franco”, de Joan-Lluís Lluís