Perquè l'olor de l'aufàbrega impregni de llibertat tots els Països Catalans! Joan Maragall, 1897, L'aufàbrega Aquesta mata olorosa de la nit de Sant Joan llença flaira, silenciosa, entremig de la bravada de la nit incendiada per tants focs que s van alçant. Entremig dels nuvols roigs, el cel blau i les estrelles; entremig dels crits de goig, remoreig de fontanelles, i entre l baf esbojarrant, una flaira s va escampant fresca, suau i candorosa: les aufabregues la fan: són les mates oloroses de la nit de Sant Joan. Donzelles enamorades d'un nuvi esdevenidor, escabelleu les aufabregues perquè facin més olor. L'aufabrega escabellada és un encenser violent que al llençar la flaira enlaire augmenta l'encantament. Quina olor més fresca i forta, ara que ls focs ja sen van! Sant Joan, obriu la porta pe
,+amb+servidora+com+a+patge+(III).JPG)
Amagada darrera la disfressa de patge reial, veig els ulls els infants. Alguns són plens de por, altres plens d’il·lusió, d’altres una barreja. Però també hi ha ulls d’infants que no hi veuen, que van en busca de la màgia guiats per les mans dels seus pares. Altres que la malaltia els impedeix reaccionar davant la visió dels reis, però n’estic segura que en algun racó del seu cos copsen la il·lusió que els seus pares, germans, avis o amics els hi transmeten. Gent gran reviu l’alegria de tornar a ser infants per uns moments. Desitjo que els reis hagin deixat a cada persona un bocí de felicitat, de màgia i d’alegria. I més que ningú, per a tothom qui pateix, però molt especialment per als infants, espero de tot cor que els reis els hagin regalat i els hi continuïn regalant tot l’any tones d’esperança i de força pel demà! 
Comentaris