Perquè l'olor de l'aufàbrega impregni de llibertat tots els Països Catalans! Joan Maragall, 1897, L'aufàbrega Aquesta mata olorosa de la nit de Sant Joan llença flaira, silenciosa, entremig de la bravada de la nit incendiada per tants focs que s van alçant. Entremig dels nuvols roigs, el cel blau i les estrelles; entremig dels crits de goig, remoreig de fontanelles, i entre l baf esbojarrant, una flaira s va escampant fresca, suau i candorosa: les aufabregues la fan: són les mates oloroses de la nit de Sant Joan. Donzelles enamorades d'un nuvi esdevenidor, escabelleu les aufabregues perquè facin més olor. L'aufabrega escabellada és un encenser violent que al llençar la flaira enlaire augmenta l'encantament. Quina olor més fresca i forta, ara que ls focs ja sen van! Sant Joan, obriu la porta pe...
.JPG)
Dies, passen els dies. Dies nefastos i dies tristos. Dies d’il·lusió i dies de felicitat. Alguns plens de llum i nous projectes. Altres foscos i sense esperança. Un dia neix a Catalunya i un mor a Austràlia. Un dia plujós rega els camps i permet que gaudim de l’especial i característica olor del tempir; un d’assolellat fa madurar el blat, provocant que l’esclat del daurat il·lumini el paisatge. Com cada dia, quan el tombant de la nit em faci aclucar els ulls, moriré. Amb la claror de l’albada, renaixeré. I donaré gràcies per haver vist aparèixer un nou dia. 
Comentaris