Un amic, una amiga

Amb els amics i les amigues hi tinc una segona família, hi tinc un tresor. Amb ells, la vida m’ha fet un regal immens. Un somriure, una abraçada en el moment oportú. Un mocador quan les llàgrimes t’ofeguen, la millor companyia per compartir les alegries, una veu que t’aconsella. Gent amb qui compartir tertúlies profundes i tertúlies de res, simplement parlar per la satisfacció de sentir-nos a prop. Nits de disbauxa, xerinola, i perquè no, borratxera. Dies d’excursions, escalades, cinemes, passejades, compres... Gràcies amics, gràcies amigues, de tot cor, per ser al meu costat, tant físicament com en la distància.
Deixo penjada una preciosa versió quan van fer els Gosos de la cançó, “Tens un amic”
http://www.youtube.com/watch?v=L8VJmYXL3l0

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

"Hivern", un poema de Miquel Martí i Pol

Una rondalla popular valenciana: el jove que volia córrer món i fer fortuna

“Jo soc aquell que va matar Franco”, de Joan-Lluís Lluís