Praga, del 26 al 29 de maig de 2015: de terres gironines a Praga (dia 1, 26 de maig de 2016) (III)

La renaixença txeca

A finals del segle XVIII, els principis de la llibertat dels pobles sorgits en el clima de la Revolució Francesa es van començar a difondre entre l'elit intel·lectual txeca. Mentrestant, les reformes il·lustrades de l'emperadriu Maria Teresa i el seu fill Josep van posar les bases per al desenvolupament industrial del segle XIX. La confluència d'una burgesia autòctona i d'una ideologia nacionalista va permetre, al llarg del segle XIX, una renaixença gradual de la consciència nacional txeca.
El començament de la Guerra de 1914 trobà milers de txecs allistats dins de l'exèrcit d'Àustria, però que van acabar lluitant a favor de Rússia i els aliats. Gràcies als èxits militars dels txecs, la causa txeca va guanyar ressò. Sumat a la provada lleialtat dels polítics txecs de l'exili, encapçalats per Tomáš G. Masaryk, als principis i els valors de la democràcia liberal, va ser possible convèncer el president nord-americà Thomas W. Wilson, el primer ministre francès Georges Clemenceau i el britànic David Lloyd George de la conveniència i la viabilitat d'un estat independent, que va ser reconegut el 1918 i admès entre els vencedors de la guerra.

Txecoslovàquia (1918-1992)

Comparat amb el context convuls de l'Europa central de l'època, la Primera República txecoslovaca va arribar a un alt nivell de democràcia, pau, prosperitat i convivència de diverses minories nacionals, la més important de les quals era l'alemanya.
Quan Hitler va arribar al poder als anys trenta això es va acabar. La gran majoria dels alemanys de Txecoslovàquia es van declarar lleials al règim nazi. Després de l'acord de Munic el 1938, Alemanya es va annexionar el territori de majoria alemanya i Eslovàquia es va constituir en estat independent, amb un règim titella pronazi. El que quedava de l'estat txec va ser ocupat pels alemanys el 1939. Els txecs van formar un govern a l'exili, a Londres, que va ser reconegut pels aliats i va col·laborar eficaçment en l'esforç de guerra aliat.
Després de la Segona Guerra mundial, Txecoslovàquia va caure gradualment sota l'esfera d'influència soviètica, en un procés culminat el 1948, quan el Partit Comunista va guanyar les eleccions democràtiques i va propugnar un cop d'estat. Van seguir anys de repressió i totalitarisme. La insatisfacció amb el règim va dur, ja als anys seixanta, a l'elecció de nous líders polítics i a polítiques reformistes, que van obtenir alguna complicitat per part de la societat, en el procés conegut com la Primavera de Praga. El procés va ser interromput amb la invasió dels exèrcits del pacte de Varsòvia el 21 d'agost de 1968.

El novembre de 1989 el règim comunista va caure, dins de la seqüència de la fi del règims comunistes europeus a Europa. L'1 de gener de 1993, Txecoslovàquia es va dissoldre pacíficament per formar dos estats separats, la República Txeca i Eslovàquia. (continuarà)
(La plaça vella de Praga en les profunditats de la nit)

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

"Hivern", un poema de Miquel Martí i Pol

Una rondalla popular valenciana: el jove que volia córrer món i fer fortuna

“Jo soc aquell que va matar Franco”, de Joan-Lluís Lluís