Praga, del 26 al 29 de maig de 2015: de terres gironines a Praga (dia 1, 26 de maig de 2016) (II)

La República Txeca és una democràcia parlamentària multipartidista, en què el primer ministre n'és el cap de govern i el presidentel cap d'estat. La República Txeca es va unir a l'OTAN el 1999 i a la Unió Europea el 2004. També és membre de l'OCDE, el Consell d'Europa i el Grup de Visegrád.

La República Txeca va néixer després de la divisió de l'antiga Txecoslovàquia (en txec: Československo) el 1993. Hi va haver diverses propostes per al nom curt convencional, entre els quals, "Terres Txeques", "Bohèmia" o "Txèquia"; aquest últim es va convertir en el nom més utilitzat. Tot i així, el nom no ha estat lliure de controvèrsies. La república està integrada per regions històriques: Bohèmia (en txec, Čechy), Moràvia (Morava) i la Silèsia Txeca (Slezsko). D'aquestes tres àrees, Bohèmia és la més gran i la seu tradicional de poder. La mateixa paraula, l'adjectiu český, significa tant 'bohemi' com 'txec'. Tot i així, el govern promou l'ús de la forma curta Txèquia a l'exterior.

La posició geogràfica, entre entitats més grans com Alemanya, Polònia, Àustria, Hongria i l'antiga Rússia, ha determinat que la història de la nació txeca es pugui explicar com una lluita per la continuïtat nacional i estatal.

Els reis Premíslides

Al segle VI, tribus eslaves procedents de l'Àsia ocuparen el territori del que posteriorment seria Txecoslovàquia, i van foragitar els primitius habitants, d'origen germànic. Un cap, que es creu era franc, de nom Samo, aconseguí unir les tribus eslaves occidentals en un estat que incloïa el territori actual, però el seu regne es va dissoldre després de la mort del cabdill, el 659. Els hongaresos dissolgueren el Regne de Moràvia el 906, mentre a Bohèmia la dinastia dels Premíslides consolidava la seva autoritat a l'entorn de Praga. Aquests sobirans adoptaren i difongueren la civilització d'Occident i la seva cultura. En aquesta època, començà a difondre's el cristianisme pel territori.

Aquest període fou interromput per una violenta incursió dels magiars (1025), que s'apoderaren del que avui és Eslovàquia i començaren a amenaçar altres regions. Els eslaus sol·licitaren protecció a l'emperador Frederic I del Sacre Imperi romanogermànic. L'emperador va acceptar, però a canvi començà a considerar al país com un regne vassall.

Mentre el tron de Bohèmia fou ocupat pels reis Premíslides, el regne va arribar a una expansió territorial important, especialment amb Ottokar II el Gran (1253-1278). Després de la mort sense descendència de l'últim rei Premíslida, el 1310 pujà al tron de Praga un rei de la dinastia germànica dels Luxemburg. El seu fill, Carles IV de Luxemburg, va ser proclamat emperador, i sota el seu regnat la ciutat de Praga i el Regne de Bohèmia van viure una edat d'or (1346-1378).

El Regne de Bohèmia era una important força local, però els conflictes religiosos, com ara les guerres hussites del segle XV i la Guerra dels Trenta anys del segle XVII, van dur a la decadència i la submissió política. Des de la Batalla de Bila Hora (1620), el regne va ser governat directament des de Viena per la dinastia dels Habsburg, com una part de l'Imperi austrohongarès. (continuarà)

(La fotografia correspon a la plaça vella de Praga).