La Franja, del 14 al 16 de maig de 2016; dia 3 (16 de maig de 2016): ruta de les ermites de Bonansa i retorn cap a casa (II)
Des d’allí també
hi ha un mirador que permet distingir els pics i pobles de la vall; descobrim
una història que ens deixa ben intrigats i decidim, que en poques setmanes
anirem a explorar: la història de la crema d’unes dones per bruixeria...
Com que ja no és
aviat i cal retornar a terres gironines, continuem la ruta i passem per un prat
preciós, a on hi ha una roca que amaga uns quants secrets: la roca de les nou
cadolles, a on les “encantarias” van a rentar la roba (http://www.raco.cat/index.php/DossiersFeministes/article/viewFile/226676/308298). Segons la tradició, les “encantarias”, meitat dona,
com fades que habiten en fonts, barrancs i coves, van a rentar la roba en
aquestes cadolles, les seves robes blanques, i si algú les troba, tindrà sort
per sempre.
De totes maneres, m’entra
un punt d’indignació quan veig que, malgrat que el català és llengua oficial,
es menysprea i s’intenta escriure en grafia castellana paraules plenament
catalanes, com una mena de depredació del català per fer-lo desaparèixer, tot i
que la zona de la Franja és l’indret dels Països Catalans a on més es parla
català. També a la zona hi ha les
llegendes de “Franceset de Castanesa” o bé la de “La princesa encantada del
castell de Pegà” (https://identidadaragonesa.wordpress.com/2013/05/07/el-turbon-la-montana-magica) La llegenda de “Franceset de Castanesa” diu
que: “El primogènit de la casa Francesc de Castanesa, Franceset, era molt
conegut en tots els pobles del voltant de Bonansa i Alins per la seva simpatia
i empenta. La seva major fama provenia de la seva destresa com a genet.
Acostumat a fer i guanyar arriscades apostes, en una ocasió va assegurar que la
propera nit de Sant Joan seria capaç de galopar per un prat a on es deia que
habitaven les “encantarias”. Tothom sabia que la nit màgica del solstici
d’estiu, aquestes fades rentadores estenien la seves robes blanques acabades de
rentar i els seus tristos cants gelarien els óssos de qui s’atrevís a
acostar-se a elles. La majoria dels mossos va apostar que no ho aconseguiria;
tot i així, Franceset, en arribar l’hora convinguda, va posar el seu corser a
galopar i va travessar com una exhalació el prat. Va veure la bugada estesa,
tot i que no les “encantarias”.
(La foto correspon a tota l'esplendor del vall d'Isàvena)
Comentaris