La Franja, del 14 al 16 de maig de 2016; dia 1 (14 de maig de 2016): de terres gironines a Bonansa (I)

Em passo el matí feinejant per casa, i quan  passen ja algunes hores de l’equador del dia, és moment d’agafar el cotxe i començar la ruta que ens ha de portar cap a la zona de la Franja de Ponent. Tot xino-xano fem camí, no sense trobar-nos amb una bona pedregada que ens obliga a minorar la marxa. El senyor GPS sembla, també, que s’entesti a fer-nos passar per un camí que no toca, ja que de sobte ens trobem enmig d’una carretereta plena de revolts que desemboca en un preciós canyó de pedra, un estret congost a on em sento més petita que una formiga, però amb unes vistes espectaculars. Finalment, arribem a destí, al poble de Bonansa (http://www.bonansa.es/) , que tal i com s’explica a viquipèdia (https://ca.wikipedia.org/wiki/Bonansa ): “Bonansa és un municipi de la Ribagorça, a la comunitat autònoma d'Aragó, als territoris aragonesos de parla catalana (la Franja d'Aragó). Està situat a la conca del riu Noguera Ribagorçana, on desemboquen les aigües de les rieres de Sirès, de Montot i de la Mola.] Hi va néixer el que va ser president d'Aragó, Marcelino Iglesias i també Joaquim Maurín, dirigent històric del Partit Obrer d'Unificació Marxista (POUM). El català és l'idioma propi de la població.
La tradició cultural en el camp de la geografia situa aquest municipi a l'Alta Ribagorça, i, de fet, en molts aspectes el Pont de Suert actua com a centre de referència per als habitants de Bonansa, així com de Montanui. El municipi inclou diversos nuclis de població: Bibils, Bonansa (capital del municipi), Gavarret, Sirès, la Torre de Buira i Buira. ”.
La senyora de la casa a on ens allotjarem, ja ens ha trucat per saber si hem arribat al petit poble, però tot conduint i xerrant no havíem sentit la trucada. Ens allotjarem per un parell de nits en un petit paradís: L’Era del Navarri (http://www.laeradenavarri.com/). La mestressa és una dona molt simpàtica que ens acull d’allò més bé. L’habitació en la que descansarem fins i tot té nevera i està perfectament equipada i és molt acollidora. Però el que més m’impressiona, tot i que no ho puc gaudir del tot, és l’era, tota decorada amb eines de camp i molt florida. (continuarà)
(La imatge correspon al pati de l'Era del Navarri; fantàstic!)

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

"Hivern", un poema de Miquel Martí i Pol

Una rondalla popular valenciana: el jove que volia córrer món i fer fortuna

“Jo soc aquell que va matar Franco”, de Joan-Lluís Lluís