La Franja, del 14 al 16 de maig de 2016; dia 3 (16 de maig de 2016): ruta de les ermites de Bonansa i retorn cap a casa (i III)

Sense desmuntar ni disminuir la velocitat, va agafar unes tovalloles. Fugint de camí a casa seva, encara va poder escoltar la maledicció d’una de les “encantarias”, profetitzant-li una mort violenta i una vida breu. I així succeí. La profecia de les “encantarias” es va complir, i un dia, en tornar d’un viatge, Franceset va caure en un barranc i va ser arrossegat per la crescuda del riu, desapareixent el seu cos per sempre. Sembla que la maledicció que l’”encantaria” li va llençar a Franceset fou la següent:
 “Franceset, Franceset,
pobre mai més no en seràs,
ric sí que te’n faràs,
però en caldo de gallina no moriràs”.

Ens hi embaladim una estoneta i retornem ja cap a Bonansa, passant per una ombrívola pineda que ens resguarda dels rajos de sol que ja “piquen” bastant. El camí l’acabem al pàrquing del mirador d’Isábena i llavors ens cal retornar a Bonansa. Ho fem per un sender ja habilitat, però a jutjar pel gran nombre d’herbes crescudes, poc transitat. El camí s’acaba a la piscina municipal de Bonansa, encara tancada, just al costat d’una vella font romana, la font Vella de Bonansa. La veritat és que el paisatge és impressionant i em vénen ganes de quedar-m’hi més dies, però no en disposem. Així doncs, agafem el cotxe després d’haver omplert la panxa i baixem cap a Pont de Suert, creuem Tremp i anem tirant, no sense haver de patir a la carretera per culpa de conductors imprudents amb cotxes de “domingueros” que es creuen els amos de l’asfalt i sovint, amb la passivitat dels mossos d’Esquadra com a companya. Finalment, arribem ja a terres gironines amb un gran record i amb ganes de repetir ben aviat cap a la zona de la Franja. 
(La fotografia correspon a una de les roques de les "encantarias")

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

"Hivern", un poema de Miquel Martí i Pol

Una rondalla popular valenciana: el jove que volia córrer món i fer fortuna

“Jo soc aquell que va matar Franco”, de Joan-Lluís Lluís