La Franja, del 14 al 16 de maig de 2016; dia 2 (15 de maig de 2016): descobrint Bonansa i els voltants (II)

El castell és de planta rectangular d'aproximadament 7 per 7 metres i tres altures en origen, es va edificar amb gruixuts murs de maçoneria i dues torrasses circulars en els seus angles d'aquest i oest. El cub pròxim a la porta compta amb un contrafort que ha modificat la seva forma original i oculta els buits que pogués contenir per a armes de foc. Se situen a la part alta de la població, en un extrem inexpugnable per dos dels seus costats, l'Est i el Sud.
La façana principal, defensada per dues espitlleres, presenta una porta dovellada i en la brancals encara es conserven els forats intramurales per a la tranca a manera de pany. A l'interior es conserven zones amb les parets arrebossades i diverses finestres pròpies de la reforma efectuada al segle XIX. Entre els pisos primer i segon del cub oriental, sorgeixen un parell de mènsules de fusta reforçades amb lleixes modulades, que van aguantar en el passat una galeria, o potser un excusat.
Castarné representa la part final de la vall de Baliera, el que en altres temps va ser Vallis Sigitana o Val Señiu, que pren el nom de la població Señiu i la denominació ja apareix citada en documents que es remunten al segle X.
Des d'aquest punt del castell de Castarné es dominava visualment l'extensió de tota aquesta vall històric.
El castell va ser construït en l'edat mitjana per a defensa de la vila per la família dels Azcón i Oliver, barons de Castarné. El primer text fent referència a la fortalesa data del segle XI, encara que el que podem observar en l'actualitat és una transformació de la construcció original possiblement del segle XVII.
Allunyat el perill d'invasions, fortificacions com aquesta van deixar de tenir utilitat defensiva i els seus habitants van reformar els castells procurant-més comoditats per al seu ús residencial
També trobem un geocaching amagat i pugem al cim del poble, amb unes fantàstiques vistes. Seguidament, decidim continuar la ruta (només ens trobem una parella de camí), entremig d’ombres, rierols i també múrgoles. Finalment, arribem al petit poblet de Bibils (https://ca.wikipedia.org/wiki/Bibils ), un petit poblet a on hi havia censades 3 persones el 2008. Hi ha una església oberta, la de Sant Ginés. Hi entrem a fer un cop d’ull i continuem la marxa fins a Bonansa. (continuarà)
(La fotografia correspon al pasiatge des de Casterner de Noales)

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

"Hivern", un poema de Miquel Martí i Pol

Una rondalla popular valenciana: el jove que volia córrer món i fer fortuna

“Jo soc aquell que va matar Franco”, de Joan-Lluís Lluís