La Franja, del 14 al 16 de maig de 2016; dia 3 (16 de maig de 2016): ruta de les ermites de Bonansa i retorn cap a casa (I)

Al matí costa aixecar-se, però amb empentes i rodolons ho fem. I és que ja no ens queden gaires hores per gaudir de la tranquil·litat de Bonansa i de la Franja. Carreguem les coses al cotxe, paguem, ens acomiadem de l’amable propietària (que ens regala un petit sabó com a obsequi) i anem al bar a esmorzar. Tal i com ens havia explicat la mestressa de l’ “Era del Navarri”, el dia anterior van fer concurs de pastissos al poble i tots els que van sobrar estan al bar. Molt amablement, mentre prenem un cafè en llet, ens n’ofereixen i en tastem alguns, realment boníssims. Seguidament, ja ens disposem a fer la ruta de les ermites de Bonansa (http://www.bonansa.es/index.php/mod.pags/mem.detalle/idpag.1614/idmenu.2642/chk.d1ceb73ad2c789ee2b2e49a83779ae3d.html; http://senderos.turismoribagorza.org/ficha.php?id_ruta=178 ). La primera ermita que trobem és la que ja vam visitar ahir, la de Sant Aventí, considerada la més antiga d’Aragó, juntament amb la de Santos de San Juan i San Pablo de Tella). Seguim la ruta ja marcada i ens trobem amb l’ermita de Sant Roc (https://ca.wikipedia.org/wiki/Sant_Roc_de_Bonansa) , del segle XIII. El camí cap a aquestes ermites és realment bonic i espectacular. Amb un dia esplèndid, els camps verds, boscos gairebé encantats... i pel mig, també ens trobem amb una zona plena de fòssils, des de petxines fins a peixos, que ens fa xalar d’allò més mentre els anem descobrint, empolsegats, entremig la pols del camí. I camina que caminaràs arribem a una petita joia, l’ermita de Sant Salvador, “perduda” dalt de tot d’un turó, amb vistes espectaculars (http://relatsencatala.cat/relat/a-peu-per-la-vall-de-castanesa/352832) . Per dins em pregunto, com fa un bon grapar de segles, a algú se li va empescar la idea de construir aquesta petita meravella romànica en un lloc tant inhòspit, alhora que espectacular, car es veuen els Pirineus al fons coronats, molts pics, per neus perpètues. Tot seguit, continuem la nostra ruta, sols, enmig de la tranquil·litat, gaudint d’un dia d’allò més esplèndid i continuant la caminada fins a la propera parada, l’ermita de Santa Llúcia, del segle XVI, ja al terme municipal d’Alins. Aquesta ja està molt ben arreglada, molt modernitzada, i segons s’explica en una placa, fins i tot s’hi feien romeries per tal que els i les joves dels pobles veïns trobessin parella, fets que es conten en un panell des del mirador del Turbión. (continuarà)
(La fotografia correspon a una part del camí de la ruta de les ermites)


Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

"Hivern", un poema de Miquel Martí i Pol

Una rondalla popular valenciana: el jove que volia córrer món i fer fortuna

“Jo soc aquell que va matar Franco”, de Joan-Lluís Lluís