Un dia qualsevol, poema en motiu del dia de la dona treballadora

UN DIA QUALSEVOL

Es lleva aviat, negra nit encara.

Dutxa ràpida i prepara l’esmorzar.

El seu company vesteix a la nena;

mentre ella omple les carmanyoles.

Últim repàs als papers de la feina i bes al marit.

Deixa la seva filla a l’escola;

marxa escopetejada cap a l’oficina.

Reunions, papers que s’acumulen,

per cobrar tres quarts del sou,

del seu company de despatx,

que fa la mateixa tasca.

Aprofita l’hora de dinar,

per mirar-se els papers de la reunió,

després que s’acabi la funció

del seu treball remunerat.

Avui toca assemblea veïnal,

per fer del barri un lloc millor.

Quan acaben, cap a la manifestació,

per una millor educació.

Quan ja la lluna domina el cel,

entra a casa i fa el sopar d’avui

i el dinar de demà

mentre el seu company banya la petita.

Li llegeix un conte mentre sa filla s’adorm.

Sopa  i xerra la parella.

En acabat,

ella renta els plats i escombra la cuina,

mentre ell s’endormisca al sofà.

Contesta els correus de la PAH,

i organitza la trobada de cosins.

S’ajeu al llit, després d’haver escrit

l’acta de l’AMPA.

En acabar de llegir un parell de pàgines

del llibre que fa mesos que ha començat

besa el company ja adormit.

S’acarona la panxa que augmenta dia a dia.

Aquella on hi creix la llavor del futur,

per la qual val la pena lluitar.

Per construir-li un nou i esperançador demà