De restaurant (i II)

Els cambreres i cambreres tenen un sou baix. Baixíssim. He conegut una noia, que per acabar de guanyar uns dinerons i poder arribar a final de mes sense haver de patir, fa de cambrera els dissabtes, tot i la seva formació en veterinària. El sou base és baixíssim i es guanyen la vida amb les propines, que són obligatòries. Això és un incentiu per a elles i ells, per tal que facin bé la seva feina, però també una explotació. Si es troben amb clientela garrepa (per sort, no n’hi ha gaire), no guanyen pràcticament res tot i les hores treballades. Normalment s’ha de deixar entre un 15 i un 20% del preu de la nota com a propina. Hi ha bars i restaurants que ja te la calculen i tot! Si pagues amb targeta, ja hi ha un espai reservat a la propina i tot. Ni que vagis a prendre una cervesa has de pagar propina. Si un dia, pel que sigui, per exemple, per les males condicions meteorològiques, no hi ha clients, el cambrer/a de torn es quedarà amb un sou de merda, tot i haver treballat 12 hores, que no arribarà ni a 40-50 dòlars... 

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

"Hivern", un poema de Miquel Martí i Pol

Una rondalla popular valenciana: el jove que volia córrer món i fer fortuna

“Jo soc aquell que va matar Franco”, de Joan-Lluís Lluís