“Incerta glòria”, de Joan Sales

L’editor Joan Sales (http://ca.wikipedia.org/wiki/Joan_Sales_i_Vall%C3%A8s ) no només va ser un editor, sinó també un gran escriptor. Després de moltes recomanacions, em vaig autoregalar “Incerta glòria”( http://ca.wikipedia.org/wiki/Incerta_gl%C3%B2ria) , la seva obra cabdal, que la va anar ampliant des de la seva primera edició per allà el 1955. Una novel·la impressionant, que en el fons, podrien ser unes quantes novel·les compilades. Un relat que té com a base la Guerra Civil espanyola, des de la trinxera, des de la primera línia de foc, però també des de la vida a la rereguarda i les vides anteriors dels seus protagonistes. Les vides d’en Lluís, d’en Soleràs, d’en Cruells, d’en Picó, de la Trini es barregen de manera magistral. Les bestieses dels dos bàndols (Sales crea la novel·la a partir dels testimonis del bàndol republicà), les contradiccions de la vida dels protagonistes es mesclen enmig d’un llenguatge planer. Amors, desamors, guerra, pau, vida quotidiana, històries estranyes són el cos d’una gran novel·la. Per ser franca, però,  el relat em va costar continuar-lo a partir de mig llibre, a on se’m va fer tediós. Però hi ha un punt del llibre, no sé explicar a on, el relat torna a agafar una força inusitada i que t’enganxa fins al final. Ja tinc ganes de llegir una part del llibre, que s’ha convertit en una novel·la pròpia, com la continuació d’”Incerta glòria”, “El vent de la nit”. I per acabar, una frase del gran Màrius Torres, el gran poeta que va mantenir una estreta correspondència amb Sales : “I tota vida és camí de soledat”. Per acompanyar aquesta soledat, millor sempre tenir “Incerta glòria”  a prop.