De nou cap als Països Catalans

S’acaba una altra etapa als EUA, aquesta societat amb la qual, com ja he comentat en d’altres ocasions, m’hi uneix una forta relació d’amor-odi. Em sento ben tractada, respectada, però no m’agraden moltes coses de la manera de fer d’aquesta societat: massa amor a vegades pels animals i per les persones, el racisme, etc. Però bé, agraeixo una vegada més l’oportunitat d’haver pogut passar unes quantes setmanes a Kennett Square. D’haver conegut gent maquíssima, entre ella molts catalans i catalanes i també gent d’altres indrets del món. Però el que sí que no enyoraré és el paisatge, i a la capseta de la memòria m’enduc la bellesa del paisatge nevat. Ara és el moment de tornar a casa, als Països Catalans, amb la meva gent (família, amics, etc), amb els meus animalons, amb les meves pors i les meves alegries, amb les meves lluites personals i col·lectives. És hora de tornar a casa i bastir i fer realitat nous somnis i projectes!