Un altre poema del gran Guillem d'Efak



L'ARBRE
     Primavera d'estiu

Aleshores ¿aquella espera compacta 
i farcida de sorolls 
portava a la presència de colors 
i de crits continguts 
d'aquella pell nova i exigent?


     Les feredats antigues 
em floreixen amb un goig 
gronxat i bategat i el vent m'adora 
i em broda moixonies 
per les fulles.


     Amb els dits blaus, 
ha arribat el meu espòs  
de més enllà de les muntanyes.


Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

"Hivern", un poema de Miquel Martí i Pol

Una rondalla popular valenciana: el jove que volia córrer món i fer fortuna

“Jo soc aquell que va matar Franco”, de Joan-Lluís Lluís