Un altre poema del gran Guillem d'Efak

L'ARBRE

     Primavera d'estiu

Aleshores ¿aquella espera compacta 

i farcida de sorolls 

portava a la presència de colors 

i de crits continguts 

d'aquella pell nova i exigent?

     Les feredats antigues 

em floreixen amb un goig 

gronxat i bategat i el vent m'adora 

i em broda moixonies 

per les fulles.

     Amb els dits blaus, 

ha arribat el meu espòs  

de més enllà de les muntanyes.