QUÍMICA (un conte)
Aquest any, per celebrar vint-i-cinquè aniversari de
l’empresa química a on faig de director, em vaig proposar fer una gran
celebració. No som pas molts treballadors ; després de superar un munt de
dificultat, d’un concurs de creditors i un llarg etcètera, l’empresa està
sanejada i les coses ens van prou bé com perquè ho poguéssim celebrar amb tots
els ets i uts els nostres vint-i-cinc anys. Sempre m’ha agradat muntar saraus i
aquesta vegada no m’hi vaig posar pas per poc. Un cap de setmana en una casa de
turisme rural, des de dissabte al matí fins diumenge a la tarda-nit. Havia
previst que el dissabte al matí el dedicaríem a fer jocs d’aventura en un bosc
proper; faríem una calçotada per dinar i a la tarda, una petita caminada. Al
vespre, un petit còctel seria el preludi d’un sopar de gala, una petita entrega
de premis ( a on tothom tindria obsequi) i un ball de gala, amenitzat per un
grup de versions; en cas de més ganes de gresca, una de les noies del
laboratori faria de punxa-discos; ja ho fa de manera amateur en diverses festes
i ella mateixa se’m va oferir a fer-ho. I pel ball de gala tenia preparada una
petita sorpresa! Diumenge hi havia previst el matí lliure, un dinar de germanor
(una barbacoa) i ja tornar cap a casa. Quan va esdevenir el cap de setmana
acordat amb tothom, la majoria de treballadors van venir els dos dies, però
alguns només assistiren a algunes activitats, ja que no s’ho havien pogut
compaginar. L’activitat amb ple absolut va ser el sopar de gala. Durant el matí
del dissabte vam riure moltíssim amb el
cop de cul a terra del nostre recepcionista, els pantalons estripats de la cap
de personal i un munt d’anècdotes més. Servidor va quedar ben tacat, malgrat el
pitet, amb la salsa de calçots i del rierol de vi que li va quedar a la barba
del meu secretari mentre intentava veure amb porró ens en vam riure totes i
tots. A la tarda alguns van optar per fer migdiada i els altres vam anar a fer
la caminada, que per a alguns va ser molt profitosa per baixar l’emboirada que
portaven després del copiós àpat. Al capvespre ens vam retirar a
empolainar-nos; alguns s’hi van lluir més que d’altres i alguns models
resultaren més afavoridors que d’altres. A les 20h, puntualment, tant els que
venien només pel sopar com la resta, érem ja a punt de començar el còctel,
servit pel càtering llogat per oferir-nos no només el còctel, sinó també el
sopar. Mentre anàvem degustant el petit refrigeri que acompanyava al còctel de
cava, vaig donar a cadascun dels empleats i empleades un sobre amb un paper; la
sorpresa es desvetllaria a la part final del sopar. Després del còctel va venir
un deliciós sopar a base de filet de rap amb salsa d’ametlles i amanida a la
seva vinagreta de fruits secs, filet amb salsa de ceps i pastís químic. Del
pastís químic no en sabria pas descriure els elements, ja que va ser una
sorpresa del cuiner del càtering, amic meu des de la infantesa. El fet és que
era deliciós i es desfeia a la boca. Seguidament comença la cerimònia de
premiar tots els empleats i empleades, ja fos amb títols com “El que mai arriba
d’hora” o “Els cabells més rebels” o d’altres foteses. Abans de començar el
ball, vaig dir a la gent que podien obrir els sobres que els hi havia
distribuït a l’atzar i els vaig explicar en què consistia el joc. Era una
mètode per fer que els companys i companyes de feina es coneguessin més i els
que no es coneixien tant, si l’atzar ho promovia, establissin una mínima
conversa. La meva idea era donar un paper amb un determinat element químic (per
exemple, coure, sodi, clor) o compost
químic (sulfat: SO4; nitrat: NO3, etc.) a cada persona i
un paper amb les combinacions dobles i triples complexos que es podien formar. La idea era que quan un dels o de les cantants
del grup de versions ho digués, es deixessin els papers en una taula i a la
següent cançó tothom n’agafés un altre i així s’establissin noves sinèrgies. I
així ho vam fer. En començar el ball, cadascú tenia penjat un paper amb un
element químic determinat. A mi em va
tocar el Cu, el coure i de seguida vaig acabar xerrant amb una noia de producció,
la Marianne, que portava el cartell del Zn, el zinc; vam fer un bon aliatge de
llautó i la conversa fou agradable i amena. Es formaren altres parelles com el
NaCl, el clorur de sodi, la sal, entre dues secretàries i amigues, casualitats
de la vida. Es va formar un duo amb d’ H2SO4, és a dir,
àcid sulfúric. I que n’és d’atzarós l’atzar, ja que es van unir un noi
d’expedició amb fama de feréstec i una noia d’administració amb fama de ser
molt seca i rude. A la gent li va agradar el joc i de seguida que el noi que en
aquell moment portava la batuta a l’hora d’interpretar les versions ho va fer
saber, tothom es va prestar ràpidament a canviar de papers i fer noves parelles
i trios mentre es bevien glops de licors, d’aigua, cervesa o refrescos. Un parell de persones ja
havien marxat per obligacions familiars, però
la resta va continuar la festa. El que no m’esperava jo, però, és que la
força dels elements i dels compostos fos tant poderosa com ho va acabar essent.
A la quarta ronda del joc, es fa formar el compost d´àcid acètic entre el meu
secretari, un transportisa i una de les senyores de la neteja. I no sé de què caram van parlar, però va ser
una discussió àcida; per sort, i com es diu, no va arribar la sang al riu. Però
aquest potser fou l’única combinació química poc afortunada, perquè en la
majoria dels casos, la força de la química va fer de les seves, literalment
parlant. Es van formar dues parelles i un trio amb química d’alt voltatge. Bé,
anem a pams. L’Adriana, una telefonista
portava OH, i en Guille, un dels nois de
màrqueting, el cartell amb Na, de manera que van acabar formant l’hidròxid de
sodi (NaOH). Després d’una estona de
xerrameca, ella el va besar i ell s’hi va tornar amb passió; vaig tenir la
impressió que la llengua d’ell li arribava a la campaneta d’ella. Es van
retirar, però no suficientment perquè servidor (no penseu que sóc un voyeur),
pugui ara donar fe del que va passar. Es van refugiar a fora, però el seu
refugi no va ser del tot encertat, ja que la una de les faroles permetia que es
dibuixessin les siluetes. I va ser a través de les siluetes com vaig veure que
s’engrapaven natges i pits. Vaig observar com ella li succionava el membre
mentre ell, tot dret, feia peripècies per no perdre l’equilibri davant de les
envestides bucals de la noia. Les seves ombres em van permetre observar que ell
la masturbava amb les mans mentre ella tirava el cap enrere, es mossegava els
llavis i es magrejava un pit (l’altre li llepava en Guille). El final de la història ja no el puc
explicar, perquè la curiositat ja se me n’havia anat en una altra de les parelles
formades: en Julián, un senyor d’origen
cubà que fa tres alls que treballa amb nosaltres i la Mari Carmen, la cap
d’economia. Els dos ja passen de la
quarantena, i mentre que sí que sé que en Julián s’acaba de separar, de la Mari Carmen poc en sé, ja que sempre ha
estat molt gelosa de la seva intimitat.
Doncs bé, ells van formar el cianur d’hidrogen o àcid cianhídric
(HCN), ja que ella portava el cartell
amb el cianur (CN) i ell el de l’hidrogen (H), però el compost que van formar
no va ser, ni de bon tros, letal. Em
vaig fixar que ballaven molt arramblats una cançó de salsa, però van acabar
ballant salsa d’una altra manera. Després que es refreguessin gairebé
obscenament, van acabar fent no sé
quants 69. Es lleparen, es succionaren, ell li va endinsar els dits i va jugar a fer-los
entrar i sortir del sexe de la Mari Carmen, però ella no es va pas quedar curta
a l’hora de ficar-se les seves pilotes a la boca i fer anar la mà més
ràpidament que el que es mou una mustela per fer-lo córrer, però que jo en fos testimoni durant les llambregades que vaig
anar fent a la seva passió, no es van arribar a penetrar. I us preguntareu que
com ho sé això, oi? Doncs perquè vaig formar part del trio, que vam fer amb la
Jess, una de les tècniques de laboratori, en Gregori, el conserge i servidor. Jo portava el sofre (S), la Jess havia agafat
sense voler dos papers, el carboni ( C) i el potassi (K), que havien quedat
enganxats i com que en sobraven, així podia formar més compostos, i en Gregori
que portava el nitrat (NO3). Vam formar el compost de la pólvora, el
SCKNO3, i no sé encara com
carai vam acabar cremant la nostra pólvora particular a l’habitació del costat a on hi
havia el cianur d’hidrogen, és a dir, en
Julián i la Mari Carmen. Però la peculiaritat és que les parets de la casa
rural a on estàvem allotjats no arriben fins al sostre i queda un petit espai
que des de dalt de la llitera a on estava, em permetia guipar la passió dels nostres veïns. Suposo que l’alcohol ens va ajudar una mica a en
Gregori i a mi, però no crec que fos el cas de la Jess, ja que no havia begut
més que glops d’aigua. La majoria de gent ja s’havia retirat i quedaven pocs
empleats a la festa i ja punxava la noia del laboratori. Vam començar a parlar
de les atraccions químiques, de com s’atrauen i es repel·leixen els elements i
ens hi vam trobar. Sí, ens hi vam
trobar. Però vam tenir la discreció de, quan la conversa ja estava molt pujada de
to, quan ja especulàvem com seria fer-nos cremar la pólvora entre tots tres,
retirar-nos a l’habitació. Servidor, en tant que màxim responsable de l’empresa, tenia la suite, una habitació amb amb una
llitera de matrimoni. A sota la llitera hi tenia una petita taula i pujant unes
escales, hi tenia el llit de 180. A
l’habitació la Jess ens va fer un striptease memorable, que em va encendre com
una teia. De fet, ja vaig ejacular quan es va quedar nua i es va començar a
masturbar tota sola. Però en Gregori ja m’havia passat a davant, ja havia deixat
anar una lletarada quan la noia estava en calcetes. Quan m’hi vaig acostar per mossegar-li els
pits i posar-li les mans a l’entrecuix, ella també anava ben molla. En Gregori s’ho mirava, tot esperant que el
seu sexe ja flàccid es recuperés de nou. Se li va recuperar amb l’ajuda de la
mà de la Jess. Encesos de ganes de cremar encara més pólvora, ens vam enfilar
al llit. Mentre li menjava el cony a la noia, ella s’entretenia a jugar amb
pilotes d’en Gregori, talment com si fossin de ping-pong. I quan ell la va
penetrar d’esquena, ella em va extasiar
fent jugar la seva llengua amb la punta del meu piu, mentre servidor anava fent alguna que altra mirada a
la Mari Carmen i en Julián, tant absorts en donar-se plaer que no van sentir
l’olor de socarrim que devíem fotre. Però l’explosió final va venir de
sorpresa. Encara no m’havia tornar a
buidar i la Jess ho intentava amb la mà mentre es deixava penetrar per en
Gregori; aquest, en un intent d’ajudar-la, me la va començar a mamar. En un primer instant vaig quedar petrificat,
però ho feia bé, tant, que em vaig escórrer a la seva boca. Enfollit, boig de
desig, em vaig posar darrera el conserge i el vaig penetrar mentre en Gregori
deixava un glop d’humor blanquinós dins de la Jess. Vam acabar els tres gairebé a l’hora, molls,
encegats del límit del plaer, quan ja era de dia. Discretament, en Gregori i la
Jess van marxar cap a les habitacions que tenien assignades i vam fer com si
res. El dinar del diumenge transcorregué sense incidències, tot i que hi havia algunes
mirades còmplices i d’altres inquisidores.
Des de la festa del vint-i-cinquè aniversari de l’empesa, de tant en
tant amb en Gregori ens quedem una estona més a la feina, més que res per
provar nous compostos químics, i de tant en tant se’ns ajunta la Jess a cremar
una mica de pólvora...
Comentaris