Perquè l'olor de l'aufàbrega impregni de llibertat tots els Països Catalans! Joan Maragall, 1897, L'aufàbrega Aquesta mata olorosa de la nit de Sant Joan llença flaira, silenciosa, entremig de la bravada de la nit incendiada per tants focs que s van alçant. Entremig dels nuvols roigs, el cel blau i les estrelles; entremig dels crits de goig, remoreig de fontanelles, i entre l baf esbojarrant, una flaira s va escampant fresca, suau i candorosa: les aufabregues la fan: són les mates oloroses de la nit de Sant Joan. Donzelles enamorades d'un nuvi esdevenidor, escabelleu les aufabregues perquè facin més olor. L'aufabrega escabellada és un encenser violent que al llençar la flaira enlaire augmenta l'encantament. Quina olor més fresca i forta, ara que ls focs ja sen van! Sant Joan, obriu la porta pe...
Just abans que s'acabés l'any vaig decidir perdre'm un dia per Barcelona. Les últimes vegades que hi havia anat va ser per feina o per festa, però no pel simple gust de passejar. I tal dit tal fet; em vaig enfilar a un tren i un cop vaig baixar al passeig de Gràcia, em vaig perdre pels intrincants carrerons que menen a la plaça Sant Jaume, vaig entrar a veure les oques de la catedral, vaig baixar per Regomir i vaig pujar per Avinyó, i camina que caminaràs vaig anar a parar al parc de la Ciutadella, vaig passar per davant del Parlament, vaig anar al fossar de les Moreres (a on no s'hi enterra cap traïdor), vaig visitar l'església de Santa Maria del Mar i vaig acabar al Port Vell. Durant hores vaig contemplar pedres plenes d'història i amb multitud de secrets impregnats. Vaig imaginar la història del nostre país entre aquells carrerons i vaig tornar-me a encisar amb una ciutat que he redescobert. Vaig somniar desperta com serà el dia que el president declari que som un país lliure al balcó de la Generalitat, les abraçades, els somriures que vindran... i ja tinc ganes que sigui el dia! :)
Comentaris