ACOBLAMENT
ACOBLAMENT
S’acoblen
el cel i l’infern,
la
nit i el dia,
el
foc i l’aigua.
Es
fonen el sol i la pluja,
la
passió i el desencís,
l’amor
i l’odi.
S’aparionen
el somriure i el plor,
la
fred i la calor,
la
dolçor i la salabror.
S’encaixen
la vida i la mort,
el
silenci i la música,
l’alegria
i la tristesa,
Es
junyeixen la tempesta i la calma,
la
por i la il·lusió,
el
blanc i el negre.
S’uneixen
la memòria i l’oblit,
els
somnis i les malsons,
el
futur i el passat
I malgrat
tot el desaparellament,
s’acoblen
dos cossos.
El
teu i el meu. El meu i el teu
Jo
i tu. Tu i jo.
I potser,
un dia, qui sap, ens estimarem.
Comentaris