ACOBLAMENT




ACOBLAMENT

S’acoblen el cel i l’infern,

la nit i el dia,

el foc i l’aigua.

Es fonen el sol i la pluja,

la passió i el desencís,

l’amor i l’odi.

S’aparionen el somriure i el plor,

la fred i la calor,

la dolçor i la salabror.

S’encaixen la vida i la mort,

el silenci i la música,

l’alegria i la tristesa,

Es junyeixen la tempesta i la calma,

la por i la il·lusió,

el blanc i el negre.

S’uneixen la memòria i l’oblit,

els somnis i les malsons,

el futur i el passat

I malgrat tot el desaparellament,

s’acoblen dos cossos.

El teu i el meu. El meu i el teu

Jo i tu. Tu i jo.

I potser, un dia, qui sap, ens estimarem.




Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

"Hivern", un poema de Miquel Martí i Pol

"Un sonet per a tu" de Miquel Martí i Pol

Un poema de Joan Margall, "L'aufàbrega"