El caçador d'estels, de Khaled Hosseini


Fa unes quantes setmanes un parell d'amics em van recomanar, amb poques hores de diferència, la lectura de "El caçador d'estels", de l'afganès Khaled Hosseini. I la veritat és que els hi haig d'agrair als dos l'encertadíssima recomanació! Un llibre que m'ha fet posar la pell de gallina, que m'ha emocionat com pocs. Una història de superació, de patiment, de remordiments, de redempció però sobretot, molt, molt d'amor i superació. El llibre narra la infantesa de l'Amir i en Hassan a Kabul; dos amics de diferent classe social però que no entenen res més que el llenguatge de l'amistat, que es dediquen a caçar estels i a ser feliços. Però alguna cosa es trenca inesperadament entre ells dos; la por, la gelosia, la traïció apareixen i ho esbocinen tot. I també arriba la guerra, i l'exili, i un secret que turmenta de per vida a l'Amir, fins que troba la manera de poder redimir la seva culpa. Un gran llibre sobre amistat, amor i lleialtat, un dels relats que més m'ha colpit i que em costarà temps d'oblidar, si és que l'oblido mai! Molt ben escrit, amb descripcions que et retornen a com devia ser la vida a Kabul en el temps de la infantesa dels protagonistes, que esqueixa l'ànima quan narra alguns passatges, però sobretot, que enganxa vivament. Imperdible!
 
 

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

"Hivern", un poema de Miquel Martí i Pol

"Un sonet per a tu" de Miquel Martí i Pol

Un poema de Joan Margall, "L'aufàbrega"