Perquè l'olor de l'aufàbrega impregni de llibertat tots els Països Catalans! Joan Maragall, 1897, L'aufàbrega Aquesta mata olorosa de la nit de Sant Joan llença flaira, silenciosa, entremig de la bravada de la nit incendiada per tants focs que s van alçant. Entremig dels nuvols roigs, el cel blau i les estrelles; entremig dels crits de goig, remoreig de fontanelles, i entre l baf esbojarrant, una flaira s va escampant fresca, suau i candorosa: les aufabregues la fan: són les mates oloroses de la nit de Sant Joan. Donzelles enamorades d'un nuvi esdevenidor, escabelleu les aufabregues perquè facin més olor. L'aufabrega escabellada és un encenser violent que al llençar la flaira enlaire augmenta l'encantament. Quina olor més fresca i forta, ara que ls focs ja sen van! Sant Joan, obriu la porta pe
Demà serà la nit més màgica, o si més no, és el que esperen un bon grapat d'infants d'arreu del món. La nit on ses majestats d'orient porten els regals als més petits de cada casa, que traspuen il·lusió, una il·lusió que s'escampa sovint com un taca d'oli als més grans. Una nit a on tots els desitjos són realitat. Sota l'anonimat d'una disfressa de patge ja friso per contemplar l'espurna de l'esperança i la il·lusió als ulls dels nens i nenes i també dels més grans. I demano a Ses Majestats màgiques d'Orient un any ple d'alegries per a tothom, un any ple d'abraçades i somriures, ple de mirades de complicitats i sinèrgies per construir un país lliure i digne i un món just i solidari. Que cap infant es quedi sense menjar ni joguines, no els hi escapcem les esperances! Majestats, veniu carregats d'esperança i somnis per construir! I un record per a aquelles i aquells que ja no hi són i tant em van ensenyar! 
Comentaris