He sucumbit a les 50 ombres...(I)

Quan començava la tardor passada una bona amiga em va recomanar llegir al trilogia de les "50 ombres de Grey", de l'angles E.L. James. Em va deixar els llibres i com no, vaig començar a "devorar" el primer, titulat "Cinquanta ombres d'en Grey". He de reconèixer que em va enganxar la història, l'estil fresc i desinhibit del llenguatge i la història que s'hi narra. La guerra psicològica que s'estableix entre els protagonistes, l'estira-i-arronsa constant atrapen als lectors i lectores. Tot seguit vaig submergir-me ne el segon, "Cinquanta ombres més fosques", per mi el millor dels tres. Ràpid, dinàmic, amb moltes històries sexuals i no sexuals, amb llenguatge planer i entretingut. Però no puc dir el mateix del tercer, les "Cinquanta ombres alliberades", que vaig estar a punt d'abandonar a mig fer; personalment, massa forçat. De totes maneres aquest fenomen mundial, tot i no ser un paradigma de literatura, és una bona manera d'entretenir-se i evadir la ment, a més de fer reflexionar una mica...


Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

"Hivern", un poema de Miquel Martí i Pol

Una rondalla popular valenciana: el jove que volia córrer món i fer fortuna

“Jo soc aquell que va matar Franco”, de Joan-Lluís Lluís