Navarra, dia 1 (2 de gener de 2013): Girona- Iruña-Mañeru

El matí es lleva molt fred a Girona. El constipat que porto fa que tingui el cap com un timbal. Pugem al cotxe i marxem en direcció cap a Iruña (http://ca.wikipedia.org/wiki/Pamplona; http://es.wikipedia.org/wiki/Pamplona ) . De Girona cap a Vic, i un cop allí trobem la boira que ja no ens deixarà fins ben passat Lleida. Vaig fent capcinades i no em desvetllo del tot fins que arribem a l’últim poble dels Països Catalans per l’oest, a Fraga. Just després d’entrar al desert dels Monegros, parem a fer un cafè i a agafar forces abans de continuar la ruta. I ja no ens aturem fins arribar a Iruña, tot per la carretera nacional. Primer el paisatge és molt àrid, però a mesura que ens endinsem a Navarra (http://ca.wikipedia.org/wiki/Navarra) , entremig de grans esplanades farcides de molins de vent o bé de plaques solars, va apareixent més verd i es veuen més muntanyes. Finalment, arribem ja a l’hora de dinar a Iruña, la ciutat a on vaig viure un breu lapse de temps fa uns anys. Primer de tot dinem, un cop aparcat el cotxe a un lloc a on calgui pagar zona blava. La ciutat ha canviat una miqueta, hi ha edificis nous, han construït ascensors, han tancat establiments i n’han obert d’altres. Baixem pel carrer Estafeta, passem per carrers que em porten un munt de records i anem a fer un cafè al centenari cafè Iruña (http://www.cafeiruna.com/) , a la plaça del Castillo. Tot seguit, ens dediquem a recórrer al ciutat: la zona del Cavallo Blanco, des d’on es divisa tota la ciutat; d’allí, cap a la zona de la Taconera, un parc, a on em quedo absorta tot mirant un faisà de no sé quants colors diferents. I el carrer Major, a on vivia, i ja perdo el compte dels carrers que m’encerclen de records. Finalment, davant de l’ajuntament, ens trobem amb la meva amiga navarresa, després de passar pel punt que uneix els tres “burgos” que conformaven antigament la ciutat (veure enllaç wikipedia). Com diuen ells, “callejeamos” una miqueta més i després ens posem a prendre “pintxos” per alguns bars. I amb la panxa plena, fem el trajecte que ens porta de Pamplona a Mañeru (http://es.wikipedia.org/wiki/Ma%C3%B1eru) , el petit poblet a on viu la meva amiga, i a on els seus pares tenen una casa rural, bellament restaurada i a on ens allotgem. Després d’una agradable conversa a la vora de la llar de foc, ens n’anem a dormir...

(La foto correspon a l'Ajuntament d'Iruña al capvespre)