He sucumbit a les 50 ombres (i II)

Després de la lectura de la trilogia la sensació que em van deixar els tres llibres és agredolça. En el llibre tot és massa perfecte, a la protagonista, a l'Anastasia Steele tot li surt rodat, és uns superheroïna que al final acaba accedint als desitjos controladors del seu marit. El llibre, però, també ensenya com dues persones es poden modular mútuament el seu comportament i la seva manera de ser, com la força de la confiança permet l'alliberament personal (i també la voluntat pròpia d'aconseguir-ho, evidentment!). Aquest fenomen eròtic mundial també porta missatge més enllà. De totes maneres, a part de la crítica que tot és massa bonic i perfecte i de que el món no és un lloc de luxe a on tot es compra amb diners, també caldria que els editors tinguessin més cura de la narració, car hi ha unes quantes faltes d'ortografia (almenys en l'edició catalana). Bona lectura!