Navarra, dia 3 (4 de gener de 2013): Mañeru-Saint Jean de Pied de Port- Ibañate-Roncesvalles-Olite-Tudela)


El matí torna a ser fred a Mañeru. Esmorzem mentre acabem de decidir quina serà la ruta del dia. Després d’acomiadar-nos de la família de la meva amiga ens enfilem al cotxe i anem direcció a Iruña. No ens hi parem, sinó que la travessem i enfilem cap al nord. Passem per un munt de poblets preciosos i petits, envoltats de natura, amb grans cases que em recorden a les que veia quan anava a Euskadi. I a cap poblet hi manca el frontó! L’única pega és que em marejo bastant... Passem per Roncesvalles però no ens hi parem (de moment) i continuem un camí ple de revolts que ens mena a la Baixa Navarra, que administrativament pertany a l’estat francès. Al final arribem a un bonic poble, Saint Jean de Pied de Port (o Donibane Garazi en èuscar (http://www.saintjeanpieddeport-paysbasque-tourisme.com/; http://ca.wikipedia.org/wiki/Donibane_Garazi ; http://es.wikipedia.org/wiki/San_Juan_Pie_de_Puerto). Aparquem el cotxe al costat del riu i anem a passejar pel poble, pujant per un costerut carrer que acaba a la ciutadella, que ofereix una vista impressionant. Després, tot i el fred, baixem per la muralla i contemplem les muntanyes durant una bona estona, abans de comprar un vi que fan en aquesta regió. També veiem la imatge d’un Olentzero, el que vindria a ser el tió d’Euskal Herria. Finalment, marxem i tornem a desfer el costerut i bell camí de corbes enmig d’una impressionant fageda. Fem parada al cim d’Ibañeta, que ofereix una visió idíl·lica de la Baixa Navarra (http://en.wikipedia.org/wiki/Roncevaux_Pass) i també lloc de significació històrica. Fem un trosset més de camí i ens parem ja a  Orreaga (Roncesvalles) (http://es.wikipedia.org/wiki/Roncesvalles) , un dels punts de sortida del camí de Santiago. Allí anem a contemplar la col·legiata i, a resguard del vent, però amb un bon sol, dinem i acabem fent el cafè a un dels dos bars que hi ha, amb un amable cambrer que ens fa riure, i a on també hi trobem un bon grapat de turistes i caminants d’arreu del món. Veiem l’inici del camí que mena a Santiago de Compostel·la (més de 700 km) i després ja marxem, direcció a Tudela, de nou per bells paisatges. Abans, però, ens parem a Olite (http://ca.wikipedia.org/wiki/Erriberri; http://es.wikipedia.org/wiki/Olite ), a on hi ha un impressionant  Palau, el Palau dels Reis de Navarra, que es fa encara més imponent amb la llum de la tarda que comença a decaure. La veritat és que està molt i molt ben conservat, tot i que no hi entrem. Fem un geocatching per allí i ja fosqueja quan agafem la nacional que ens fa arribar a Tudela (http://es.wikipedia.org/wiki/Tudela) , a la zona ja més tocant a Saragossa, i tal i com diu la meva amiga, una zona molt espanyolitzada, tot un contrast amb la regió nord de Navarra, amb un gran sentiment de pertinença a Euskal Herria. Un cop a Tudela ens instal·lem al pis que hi té la meva amiga i després anem a sopar unes tapes regades amb una bona sidra i una distreta tertúlia. I poca cosa més que anar a dormir i el dia següent ja retornar cap a terres catalanes. La veritat és que s’ha fet curt i ja amb moltes ganes de tornar-hi ben aviat!
(La imatge correspon a Saint Jean de Pied de Port)

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

"Hivern", un poema de Miquel Martí i Pol

Una rondalla popular valenciana: el jove que volia córrer món i fer fortuna

“Jo soc aquell que va matar Franco”, de Joan-Lluís Lluís