Navarra, dia 3 (4 de gener de 2013): Mañeru-Saint Jean de Pied de Port- Ibañate-Roncesvalles-Olite-Tudela)
El matí
torna a ser fred a Mañeru. Esmorzem mentre acabem de decidir quina serà la ruta
del dia. Després d’acomiadar-nos de la família de la meva amiga ens enfilem al
cotxe i anem direcció a Iruña. No ens hi parem, sinó que la travessem i enfilem
cap al nord. Passem per un munt de poblets preciosos i petits, envoltats de
natura, amb grans cases que em recorden a les que veia quan anava a Euskadi. I
a cap poblet hi manca el frontó! L’única pega és que em marejo bastant...
Passem per Roncesvalles però no ens hi parem (de moment) i continuem un camí
ple de revolts que ens mena a la Baixa Navarra, que administrativament pertany
a l’estat francès. Al final arribem a un bonic poble, Saint Jean de Pied de
Port (o Donibane Garazi en èuscar (http://www.saintjeanpieddeport-paysbasque-tourisme.com/;
http://ca.wikipedia.org/wiki/Donibane_Garazi
; http://es.wikipedia.org/wiki/San_Juan_Pie_de_Puerto).
Aparquem el cotxe al costat del riu i anem a passejar pel poble, pujant per un
costerut carrer que acaba a la ciutadella, que ofereix una vista impressionant.
Després, tot i el fred, baixem per la muralla i contemplem les muntanyes durant
una bona estona, abans de comprar un vi que fan en aquesta regió. També veiem
la imatge d’un Olentzero, el que vindria a ser el tió d’Euskal Herria.
Finalment, marxem i tornem a desfer el costerut i bell camí de corbes enmig
d’una impressionant fageda. Fem parada al cim d’Ibañeta, que ofereix una visió
idíl·lica de la Baixa Navarra (http://en.wikipedia.org/wiki/Roncevaux_Pass)
i també lloc de significació històrica. Fem un trosset més de camí i ens parem
ja a Orreaga (Roncesvalles) (http://es.wikipedia.org/wiki/Roncesvalles)
, un dels punts de sortida del camí de Santiago. Allí anem a contemplar la
col·legiata i, a resguard del vent, però amb un bon sol, dinem i acabem fent el
cafè a un dels dos bars que hi ha, amb un amable cambrer que ens fa riure, i a
on també hi trobem un bon grapat de turistes i caminants d’arreu del món. Veiem
l’inici del camí que mena a Santiago de Compostel·la (més de 700 km ) i després ja marxem,
direcció a Tudela, de nou per bells paisatges. Abans, però, ens parem a Olite (http://ca.wikipedia.org/wiki/Erriberri;
http://es.wikipedia.org/wiki/Olite
), a on hi ha un impressionant Palau, el
Palau dels Reis de Navarra, que es fa encara més imponent amb la llum de la
tarda que comença a decaure. La veritat és que està molt i molt ben conservat,
tot i que no hi entrem. Fem un geocatching per allí i ja fosqueja quan agafem
la nacional que ens fa arribar a Tudela (http://es.wikipedia.org/wiki/Tudela)
, a la zona ja més tocant a Saragossa, i tal i com diu la meva amiga, una zona
molt espanyolitzada, tot un contrast amb la regió nord de Navarra, amb un gran
sentiment de pertinença a Euskal Herria. Un cop a Tudela ens instal·lem al pis
que hi té la meva amiga i després anem a sopar unes tapes regades amb una bona
sidra i una distreta tertúlia. I poca cosa més que anar a dormir i el dia
següent ja retornar cap a terres catalanes. La veritat és que s’ha fet curt i
ja amb moltes ganes de tornar-hi ben aviat!
(La imatge correspon a Saint Jean de Pied de Port)
Comentaris