Perquè l'olor de l'aufàbrega impregni de llibertat tots els Països Catalans! Joan Maragall, 1897, L'aufàbrega Aquesta mata olorosa de la nit de Sant Joan llença flaira, silenciosa, entremig de la bravada de la nit incendiada per tants focs que s van alçant. Entremig dels nuvols roigs, el cel blau i les estrelles; entremig dels crits de goig, remoreig de fontanelles, i entre l baf esbojarrant, una flaira s va escampant fresca, suau i candorosa: les aufabregues la fan: són les mates oloroses de la nit de Sant Joan. Donzelles enamorades d'un nuvi esdevenidor, escabelleu les aufabregues perquè facin més olor. L'aufabrega escabellada és un encenser violent que al llençar la flaira enlaire augmenta l'encantament. Quina olor més fresca i forta, ara que ls focs ja sen van! Sant Joan, obriu la porta pe
La lectura de "El caçador d'estels", a part de ser un plaer, m'ha fet aprofundir una mica més en la història de l'Afganistan, un país que tristament només he conegut per males notícies. He après una mica més de les seves ètnies, com els hazara (http://ca.wikipedia.org/wiki/Hazares) per exemple, dels seus costums, dels seus menjars.. i també de la desgràcia que viuen les dones allí, que no tenen gairebé ni dret a parlar, de la cruesa del règim talibà, de les lapidacions. Per desgràcia, un món que ja a la ficció fa mal només d'imaginar-lo, però saber que realment succeeix, encara esqueixa molt més l'ànima i els sentits. Un país que amaga moltíssima història, que ha de ser bellíssim, però que la cruesa humana destrueix mica en mica i que m'agradaria conèixer. Tan de bo l'Afganistan que es retrata al principi del llibre hi torni a lluir i les gent hi visqui lliure!!
Comentaris