evita

Irlanda m'ha captivat. M'ha encantat conèixer la seva història i la seva gent. Deixo tres posts amb la cronologia de la seva història. Un breu resum de la cronologia de la història d’Irlanda es troba a : http://innisfree1916.wordpress.com/historia-de-irlanda/cronologia-historica-de-irlanda/ 7.500 a .C. Llegada a Irlanda de sus primeros habitantes, los fir bolg , nómadas dedicados a la caza y la pesca. 4.000-3.000 a.C. Introducción de la agricultura y la ganadería. Las nuevas inquietudes del Neolítico nos dejan impresionantes monumentos megalíticos como el de Newgrange. 250 a .C. Probable llegada de los celtas a Irlanda. 493 d.C. Fallece San Patricio, tras haber evangelizado Irlanda en abierto desafío a los druidas. ( 1 ) 795 Primera llegada de barcos vikingos a las costas de Irlanda. Estos piratas y comerciantes escandinavos fundaron Dublín, Wexford y Waterford. 1014 Unidos en torno a Brian Boru , alto rey ( ard-rí ) de Irlanda, los gaélicos derrotar...

Les darreres hores a Éire no donen per gaire. Acabar de fer la maleta, anar a buscar el bus i arribar a l’aeroport, tot esperant que sigui l’hora d’agafar el vol que ens retornarà a Girona. Tot fent temps, recopilo unes quantes imatges: la gran amabilitat de la gent, penya-segats increïbles, sensació de llibertat, la natura salvatge, la pluja incessant;  un poble ple d’història i de penúries que no ha parat fins ser lliure. El misticisme, com devia ser la vida a la prehistòria, les cerveses, la música, la calma de la gent que mai s’estressa, sentir parlar gaèlic, tot es barreja en els pensaments. I després d’aquests, del viscut, arriben les ganes de continuar coneixent l’interior del país, el nord, sentir música celta, inflar-me de nou de més cerveses, encantar-me veient les vaques pasturar, perdre’m per la prehistòria en llocs remots... Se m’encén la bombeta i em pregunto: quan torno a Irlanda? Espero que d’aquí a ben poc! (La foto és d'una de les foques que vam veure duran...

Després de l’agradable nit de festa, dormim com troncs, amb la pluja fent de nana per adormir-nos. Al matí, sorprenentment assolellat, ens aixequem amb mandra, esmorzem i ens llancem a acabar de conèixer la ciutat. La primera parada del matí és de nou la zona del castell, a on hi ha un cache del joc dels geocatchings. Aprofitem per fer un deliciós cafè a la biblioteca Chester Beatty ( http://www.cbl.ie/ ). L’entrada a aquesta biblioteca-museu és gratuïta. Es va construir gràcies a la generositat d’un magnat americà d’origen irlandès que va recopilar una bona pila de llibres, sobretot de caire religiós i que els va ajuntar en aquest edifici de Dublín. Faig una ullada ràpida als molts Corans que hi ha, provinents de molts països musulmans, així com a molts llibres d’art xinès i japonès. Una visita inesperada i la veritat, del tot recomanable. Després, la següent parada és la zona de Temple Bar, a on aprofitem per fer algunes compres abans d’anar a dinar a un restaurant japonès de ...

Després d’aquestes històries, anem cap al parc de St Stephen Green ( http://en.wikipedia.org/wiki/St_Stephen%27s_Green )   a on a l’entrada hi ha l’estàtua de Wolf Tone ( http://en.wikipedia.org/wiki/Wolfe_Tone ), feta per Edward Delaney ( http://en.wikipedia.org/wiki/Edward_Delaney )   És un dels herois de la història d’Irlanda, i va ser dels primers que va aconseguir la unió dels irlandesos davant dels invasors, tot i ser protestant (1798). Però la seva empresa de revolta va fracassar i el van capturar els anglesos. Per evitar-se una tortuosa mort a on l’obrien en canal, li rostien les vísceres, els hi feien menjar i al final li tallaven els testicles i si encara no havia mort el deixaven agonitzant, es va tallar el coll a la cel·la i abans de morir va passar tota una nit desangnant-se. Com a curiositat hi ha la llegenda que tocar els testicles a l’estàtua d’aquest heroi nacional porta bona sort, però és millor que no et vegi cap irlandès perquè et pot muntar un bon p...

Després d’aquesta explicació fem una breu parada, prenem un cafè i tornem a caminar fins que ens parem al pont d’O’Connell ( http://en.wikipedia.org/wiki/O%27Connell_Bridge ) , que es caracteritza per ser més ample que llarg (l’únic de tot Europa). Des d’allí també divisem una escultura en forma d’agulla, “The Spire” ( http://en.wikipedia.org/wiki/Spire_of_Dublin ). Es veu que durant els anys d’ocupació anglesa l’IRA va destruir una estàtua, el Nelson Pillar ( http://en.wikipedia.org/wiki/Nelson%27s_Pillar ) que hi havia, però no del tot. Durant anys es va discutir que hi podrien posar i al final van optar per aquesta escultura, la més alta del món, que té una llum al damunt. Es diu que aquesta llum serveix perquè els borratxos retrobin el camí de tornada a casa a la nit... La següent parada és el Trinity College (fundat el 1592 per la reina anglesa Isabel I) (una altra vegada!).   Algunes coses que ens explica en Juan és que les noies van tenir vetada l’entrada a estudiar-hi f...

Als jardins hi ha un cartell que explica que estem sobre el riu Poodle   i que Dublín, literalment vol dir “Bassa Negra”. Als jardins del castell, es veu un mur a la part posterior. Aquest mur, segons sembla, va ser construït per quan va venir una reina i no volien que veiés la pobresa que s’amagava darrera del castell. Un altre punt interessant dels jardins del castell és que hi ha la biblioteca de Chester Beatty ( http://www.cbl.ie/ ; http://en.wikipedia.org/wiki/Chester_Beatty_Library ) , un senyor que va fer fortuna i es va dedicar a recopilar llibres, bàsicament religiosos i va fer la biblioteca, oberta gratuïtament al públic. Tot seguit, sota la pluja enfilem fins a un carreró proper, a on hi ha 40 escalons. Allí en Juan ens explica una mica la història de Jonathan Swift ( http://es.wikipedia.org/wiki/Jonathan_Swift ; http://es.wikipedia.org/wiki/Cadenus_and_Vanessa ) , l’autor de “Els viatges de Gulliver” ( http://es.wikipedia.org/wiki/Los_viajes_de_Gulliver ) . Es ve...

El dia s’aixeca bastant plujós a Dublín. Tot i això, la pluja no ens espanta i després d’esmorzar anem a buscar un tour gratuït que fan a la ciutat ( http://www.newdublintours.com/ ). El fem en espanyol i el guia que ens toca és un noi de Galícia molt simpàtic, en Juan. Ens explica que és llicenciat en història i que ha vingut a buscar-se la vida en aquesta ciutat. Per resguardar-nos de la pluja la primera parada que fem és a dins del mateix ajuntament, a on ens explica una mica per sobre la història d’Irlanda. Ens conta que segons estudis genètics portats a terme per investigadors de les universitats d’Oxford i de Trinity College, s’ha comprovat que els primers habitants d’Irlanda són descendents dels celtes de la Península Ibèrica, de gallecs i bascos ( http://en.wikipedia.org/wiki/History_of_Ireland ; http://en.wikipedia.org/wiki/History_of_Dublin ). Antigament, Irlanda i el Regne Unit estaven unides, eren una mateixa illa, però es van separar i cada poble va evolucionar indep...

Després de compartir la nit anterior una estona amb els companys d’alberg, ens llevem de bon matí i esmorzem al hostel per només dos euros. Sorprenentment el dia és molt assolellat! Mentre esperem que sigui el moment de poder agafar el bus, passegem una mica més per Wicklow i quan arriba l’hora, ens enfilem en un bus (una cosa curiosa és que la majoria tenen internet gratuït a l’interior!) i ja no parem fins a arribar a Dublín ( http://ca.wikipedia.org/wiki/Dubl%C3%ADn ; http://en.wikipedia.org/wiki/Dublin ). Baixem a tocar del riu Liffey ( http://en.wikipedia.org/wiki/River_Liffey ),   a on tot està ballat degut a que fan una desfilada que no veiem. La Cris, la meva amiga, ens ve a buscar i ens perdem per multitud de carrers plens de gent; la majoria de comerços són oberts i la gent aprofita per fer algunes compres. Finalment, arribem a casa seva, a on deixem les coses, ens instal·lem i ens llancem de cop a descobrir la ciutat. Passem pel Temple Bar ( http://en.wikipedia....

D esprés de passar una nit no molt tranquil·la pels roncs d’una de les persones amb qui compartia la múltiple habitació a l’alberg, ens llevem, esmorzem i poca cosa més que anar cap a l’estació de bus. Allí, després d’informar-nos, agafem un bus que ens porta fins a una bonica població, Arklow ( http://www.arklow.ie/ ; http://en.wikipedia.org/wiki/Arklow ) , tota plena de vida. Ja hem abandonat el comtat de Munster ( http://en.wikipedia.org/wiki/Munster ) i ens endinsem al de Wicklow ( http://www.visitwicklow.ie/ ).  Pel camí, reconec que no he vist gaire el paisatge ja que m’he adormit. Tot i això, ja he pogut veure alguns camps de blat, que de ben segur deuen servir per fer les cerveses com la Guinness ( http://ca.wikipedia.org/wiki/Guinness ; http://en.wikipedia.org/wiki/Guinness ) Arklow és un poble ple de vida, amb molts colors pel carrer i molta activitat. Hem fet parada momentània allí i tot seguit, agafant un altre bus i gràcies a l’amabilitat dels transeünts, ac...

El dia s’aixeca molt gris. Massa. A les 6 ja estem dempeus i arreglant maletes. Després d’esmorzar, ja directament a agafar el bus que ens allunarà de la Península de Beara. El dia és horrible: plou moltíssim, fa vent, i el mar embravit pinten una postal que commina a mullar-se. Pugem al bus i tot contemplant el gris, alhora que bell paisatge, m’adormo i ja no em llevo fins a arribar a Cork. Per sorpresa meva, el bus s’ha omplert de gent i la pluja és molt més intensa. Arribem amb retard a Cork i el temps per comprar el bitllet cap a Waterford és curtíssim. Ho fem i sota la pluja, de nou, enfilem cap a un altre autobús amb destí final a Waterford. El camí dura un parell d’hores, però de nou, em quedo adormida. De fet, la visió a través de la finestra és prou tristoia: pluja, pluja i pluja, cada vegada més intensa. Un cop arribem a Waterford, tardem més estona del compte a entrar a la ciutat, ja que hi ha inundacions. Al final, el bus ens deixa a l’estació i amb l’aigua empapant-...

El dia es lleva gris a Castletownbere. Tot i això, després d’esmorzar agafo la bici i començo el periple que m’ha de portar fins a l’illa de Dursey ( http://www.bearatourism.com/bwdursey.html ; http://en.wikipedia.org/wiki/Dursey_Island ) , al sud de la Península de Beara.Enfilo per les estretes carreteres vorejades d’exuberant vegetació i que deixen a veure per un costat espectaculars penya-segats i per l’altre, muntanyes amb vaques i ovelles. El camí és realment preciós, però el cel ennuvolat em fa témer el pitjor. I efectivament, quan ja quedaven pocs quilòmetres per arribar a Dursey, cau un bon xàfec que em deixa com una ànega. Malgrat tot, bicicleta i jo continuem i quan arribo al final del trajecte, aparco la bici i vaig a comprar un bitllet del telefèric que travessa l’estret que separa Irlanda de l’illa i que s’anomena Dursey Sound. I és que a l’illa de Dursey   (que   fa 6.5 km de llarg i 1.5 km d’ample)   només s’hi pot accedir per mar o bé per telefèr...

La nit ha estat tranquil·la a Cork. De bon matí amb una agradable temperatura ja ens dirigim cap a l’estació de busos, a on tot prenent un cafè esperem que sigui l’hora de pujar al bus que ens portarà a Castletownbere ( http://www.castletownbere.ie/ http://en.wikipedia.org/wiki/Castletownbere ; , a la península de Beara ( http://en.wikipedia.org/wiki/Beara_Peninsula ; http://www.bearatourism.com/   ) . Tot esperant observo, curiosa i contenta, que hi ha bastanta gent que parla en gaèlic i que tota la senyalització és bilingüe, tant en gaèlic ( http://ca.wikipedia.org/wiki/Ga%C3%A8lic_irland%C3%A8s )   i anglès. Tot seguit ja enfilem al bus i tot sortint de Cork podem observar la vida a la ciutat i als afores. El paisatge verd i sense cases va prenent protagonisme fins que se m’acaben tancant els ulls i quan els obro sento a la ràdio “The River”, del Boss i estem parats a fer un petit recés després de dues hores de viatge. La parada no dura gaire i fem la darrera hora ...