Pisa i Florència: arribada a Pisa (29 de juny de 2012)
Obtén l'enllaç
Facebook
Twitter
Pinterest
Correu electrònic
Altres aplicacions
Feia temps
que tenia ganes de visitar Florència i Pisa, i aprofitant un vol barat, amb uns
amics, ens decidim a anar-hi. Marxem amb el capvespre d’un dels primers dies
d’estiu. Només d’arribar a l’aeroport de Girona veiem que hi ha un gran
desplegament policial per la presència d’un Borbó non grat a Girona i a
Catalunya. Però a part de la ràbia de veure això, encara me n’entra més quan
m’adono que no porto damunt el Document Nacional d’Identitat (pel qual no em
sento representada, però que necessito tant si com no per a poder volar). Per
uns segons el pànic s’apodera de mi, però truco a una gran amiga que em porta
el DNI a temps per a embarcar. Mentre els segons no passen i el neguit es va
fent més palès, veig arribar el Borbó escortat per no sé quants Mossos
d’Esquadra i fins i tot una ambulància. Mentre es retalla en sanitat, hi ha qui
té el privilegi de tenir una ambulància a disposició les 24h del dia.... Però
per fi arriba la meva amiga amb el document i puc entrar...i esperar-me
juntament amb els meus amics durant més d’una hora per tal de poder voler.
Finalment, ja passades les onze de la nit, l’avió s’enlaira i després d’un vol
plàcid arribem a Pisa, a on ens espera una forta xafogor. Sort que tenim ben a
prop l’alberg, a on ens dirigim i en menys de 3 minuts hi som. Un simpàtic
senyor ens ensenya la nostra habitació i després de fer una cervesa, ens
adormim...
Hivern Estimo la quietud dels jardins i les mans inflades i vermelles dels manobres. Estimo la tendresa de la pluja i el pas insegur dels vells damunt la neu. Estimo els arbres amb dibuixos de gebre i la quietud dels capvespres vora l'estufa. Estimo les nits inacabables i la gent que s'apressa sortint del cinema. L'hivern no és trist: És una mica malenconiós, d'una malenconia blanca i molt íntima. L'hivern no és el fred i la neu: és un oblidar la preponderància del verd, un recomençar sempre esperançat. L'hivern no és els dies de boira: és una rara flexibilitat de la llum damunt les coses. L'hivern és el silenci, és el poble en silenci, és el silenci de les cases i el de les cambres i el de la gent que mira, rera els vidres, com la neu unifica els horitzons i ho torna tot colpidorament pròxim i assequible
Els mormoòpids viuen a Centreamèrica i Sud-amèrica. Es caracteritzen per la presència d'una làmina labial, en lloc de la làmina nasal típica de la majoria d'espècies de ratpenat. En algunes espècies, les membranes alars s'uneixen per sobre l'esquena de l'animal, fent que sembli calb. La cua només es projecta una curta distància més enllà de la membrana que s'estén entre les potes posteriors. Nien en coves i túnels, en enormes colònies que poden incloure centenars de milers d'individus, i produeixen prou guano per permetre'n l'explotació comercial. Com que viuen en regions tropicals, no hibernen. Els mistacínids són dues espècies endèmiques de Nova Zelanda bastant atípiques. Passen gran part del temps a terra, en lloc de volar i tenen la capacitat única de plegar les ales quan no les utilitzen. També tenen una projecció en algunes urpes que els ajuda a excavar i escalar. Són omnívors que s'alimenten de fruita i carronya, així com d&
Els ammonites a la Bíblia Segons el Gènesi , els ammonites són els descendents de Benammí (també conegut com a Ammí o Ammon ), un dels fills de Lot , nebot d' Abraham , nascut d'una relació incestuosa amb la seva pròpia filla petita. El Gènesi els considera parents propers dels israelites (descendents de Jacob ), dels edomites (descendents d' Esaú ) i encara més dels moabites (descendents de Moab ). La tribu dels ammonites va exterminar els zamzunminis (zuzim o zamzummim) i es va establir als seus territoris, al nord de Moab i a l'est del riu Jordà . Segons l' Èxode , els israelites van trobar a la seva arribada a Canaan el Regne de Sihon com a dominador de Gilead , el país a l'est del riu Jordà , ja que aquest havia expulsat els ammonites del seu territori. L'exèrcit hebreu , comandat per Josuè , va demanar creuar el seu territori, però no els hi fou permès; aleshores, foren exclosos de la Congregació del senyor durant
Comentaris