Incivisme

El passat mes vaig ser partícep de dues manifestacions d'incivisme que em van encendre els ànims. La primera fou indirecta. Una amiga, després d'aparcar el cotxe un dissabte a la nit, va rebre una pedrada o una balinada al coll. Un grup d'energúmens li van llançar des d'un cotxe i es veu que van marxar enmig de grans rialles. Per sort no va haver-hi conseqüències, però n'hi hauria pogut haver. I la policia, a on és en aquests moments? Posant multes inútils? Un altra acció la vaig patir jo mateixa. No va ser res greu, només una forta emprenyada. Un imbècil (perdó per l'expressió) se'm va acostar en plena tarda a prop de plaça Catalunya de Girona. Quan estava ben bé al meu costat, aixeca la cama i es tira un pet. I va marxar enmig de grans riallades i fotent-se de la meva cara. Em vaig indignar i li vaig dir de tot menys bonic. A quin nivell hem arribat, que no reben educació dels seus pares (dubto que a les escoles els hi ensenyin aquestes bajanades)? En quina societat vivim, en una d'animals o de persones? I per no parlar de la gent que passa pels carrers cridant i cantant nit sí i nit també... El respecte potser s'està extingint???
Ah, però segons els senyor Fernández Díaz, aquest nefast dirigent del PP, que més que dirigent és repressor, diu que els incívics som els que protestem fent un #novullpagar per denunciar la mafia dels peatges.


Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

"Hivern", un poema de Miquel Martí i Pol

Una rondalla popular valenciana: el jove que volia córrer món i fer fortuna

“Jo soc aquell que va matar Franco”, de Joan-Lluís Lluís