Burrocràcia i mentida

Fa uns dies em va pujar molt la mosca la nas. Resulta que durant quatre anys de la meva vida vaig ser becària precària, amb un sou molt inferior als mil euros. En cap moment vaig cotitzar a la Seguretat Social ni tenia dret a vacances. Fa uns mesos, però, va sorgir la possibilitat que els que havíem estat becaris poguéssim cotitzar retroactivament un màxim de dos anys. Amb tota la "il·lusió i després de fer una estona de cua, el senyor que m'atén em diu, en la llengua de Cervantes, que sí, que puc cotitzar, previ pagament de més de 3000 euros! Què s'han cregut? No és més que una trampa recaptatòria. D'aquell sou baixíssim que no donava gairebé ni per a poder-me emancipar, encara hauria de descomptar-hi més de 130 euros! No estic disposada a regalar aquests diners a l'estat espanyol, ni ara ni mai. Segurament els destinarien a salvar negocis ruinosos com Bankia. I continuant, després de la visita poc reeixida sobre la cotització, em vaig voler anar a fer el carnet sanitari europeu: després d'una hora de cua una senyora m'atén, de nou, amb la llengua de Cervantes i només em fa un certificat per a tres mesos, car el meu contracte té data de finalització. Això significa que cada tres mesos haig d'anar a perdre el temps. Això és Espanya. Un cúmul de nefastos despropòsits. Quan marxem??


Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

"Hivern", un poema de Miquel Martí i Pol

Una rondalla popular valenciana: el jove que volia córrer món i fer fortuna

“Jo soc aquell que va matar Franco”, de Joan-Lluís Lluís